La convulsa situació política que es viu a Veneçuela s’ha intensificat en les últimes setmanes arran de les eleccions presidencials del passat 28 de juliol i els resultats anunciats pel president Nicolás Maduro, que es va proclamar guanyador davant les protestes de l’oposició i de la ciutadania, que ha sortit al carrer a ciutats de tot el país. Ara, tot i la manca de voluntat del govern, s’està a l’espera de la publicació de les actes, el que podria ajudar a resoldre una complicada situació que afecta sobretot els ciutadans del país sudamericà però que també manté amb intranquil·litat a persones de tot el món, entre elles algunes que viuen a Ponent i estan especialment implicades.
Tania és una dona veneçolana de 81 anys, bibliotecària que ha exercit a la Universidad Central de Venezuela a Caracas i que fa cinc anys que viu a Catalunya, primer a Fulleda (Garrigues) i ara a Constantí. Permanentment connectada al que passa allà, sobreposant-se a la diferència horària, explica a LA MAÑANA que “ara mateix hi ha incertesa i no es veu clara una sortida, crec que haurà de ser una negociació per part de tothom”, i considera que “tot passa pel que ha dit el poble, el vot és intocable”, afegint que el que està passant “és producte de les mil cares dels dirigents polítics, són els únics responsables”. Tania ressalta el caràcter del poble veneçolà; “amb algunes excepcions, des del 1958 sempre hem resolt els problemes per la via electoral, però també tenim una tradició de protesta quan hem de lluitar pels nostres drets”. I pel que fa a una possible intervenció internacional en la resolució del conflicte, creu que “potser ara sí que necessitem un organisme internacional que sigui mediador verificar les actes i negociar, però tampoc massa més; hem de ser capaços de resoldre els nostres problemes”. D’altra banda, sobre el candidat Edmundo González diu que “és un diplomàtic però no el veig gaire conversador” i pensa que María Corina Machado “hauria d’haver estat la candidata; no m’ha agradat aquesta figura, tot i que els resultats s’han de respectar”. I també recorda algunes implicacions en l’àmbit econòmic que sobrevolen l’ambient: “Som un dels països amb més reserves de petroli i això també està en joc”. Malgrat totes les dificultats, però, Tania és optimista; “quan baixin les aigües, hi haurà una solució; ja ho hem fet més vegades, com al ‘Caracazo’, i ho farem ara”.
També ho està vivint amb força preocupació Marta Capdevila, bibliotecària de Belianes, que va estar dotze anys treballant a Veneçuela a diferents projectes del govern de Chávez i organismes de tot el món. “Va ser un moment d’efervescència, hi havia diners del petroli i es van fer moltes coses”, recorda la lleidatana, que va col·laborar, fins a la seva tornada fa un temps en programes d’àmbits com la pobresa extrema entre les dones, la regulació del treball infantil o la reforma policial, entre molts altres; “per això l’oposició era tan dura en aquells moments”, diu. La diferència ara, remarca, “és que les queixes venen dels sectors populars, ja estan farts de Maduro”, i afegeix que “s’estan perdent les garanties i han imposat l’autoritarisme, matant i detenint gent i trencant amb una Constitució que és molt avançada per ser Sudamèrica”. A més, diu, “la desgràcia és que tampoc hi ha una oposició seriosa, no tenen més projecte que anar l’un contra l’altre”, així que malauradament “el poble està sol”.
