Sant Climent i Santa Maria representen, com la resta de les esglésies de la Vall, una unitat d’estil arquitectònic. Són construccions seguint els models provinents del nord d’Itàlia, el Romànic Llombard, que es caracteritza per la funcionalitat de les seves construccions, l’acurat treball de la pedra, els esvelts campanars de torre, i la decoració exterior d’arquets cecs i bandes llombardes. Són el reflex artístic d’una societat estructurada entorn de les jerarquies eclesiàstiques i senyorials i dintre d’aquesta societat medieval l’església complia, no només una funció religiosa, sinó que també tenia un important paper social, com a lloc de reunió i refugi del poble. En el cas de la Vall de Boí, aquesta funció social dels temples s’evidencia en la utilització dels seus esvelts campanars de torre com a elements de comunicació i vigilància.
REDESCOBRIMENT
El Centre del Romànic de la Vall de Boí remarca que l’interés pel món medieval a Catalunya s’inicia al segle XIX amb el moviment cultural de la Renaixença, seguint la tendència que es va iniciar a tot Europa amb el Romanticisme. A finals del segle XIX s’organitzen les primeres exposicions d’art romànic i gòtic i es creen els primers museus i col·leccions.
Amb la voluntat de conèixer i estudiar els monuments romànics del país, l’arquitecte i historiador Lluís Domènech i Montaner va realitzar entre 1904 i 1905 diverses expedicions pel Pirineu per estudiar els monuments romànics, entre ells el conjunt romànic de la Vall de Boí. D’ell són les primeres descripcions, plànols, dibuixos i fotografies que tenim de les esglésies de la vall. Tres anys més tard, el 1907, l’Institut d’Estudis Catalans, amb Puig i Cadafalch al capdavant, organitza la “Missió arqueològico-jurídica a la ratlla d’Aragó” que visita la Vall de Boí els primers dies d’aquell setembre. La documentació d’aquest viatge serà la base de les posteriors publicacions de l’institut, d’entre les que destaquem el tercer fascicle de l’obra “Les pintures murals romàniques”, publicat el 1911, que recollia, entre d’altres, els tres conjunts de la Vall de Boí. Pocs anys més tard, l’estiu del 1919, la Junta de Museus descobreix la compra i arrencament dels frescos de Santa Maria de Mur, però no pot frenar la seva venda al Museum of Fine Arts de Boston.
Per evitar que aquests fets tan greus tornin a passar s’organitza la campanya d’arrencaments de les pintures romàniques del Pirineu català per traslladar-les al Museu d’Art i Arqueologia de Barcelona. Els primers arrencaments s’inicien a la Vall de Boí el desembre de 1919 amb la tècnica de l’strappo, que consisteix a aplicar sobre la pintura diverses capes de teles mullades amb cola orgànica soluble a l’aigua. Quan les teles estan seques s’arranquen del mur amb escarpra i martell. Junt amb la tela salta la capa pictòrica. Quan les teles arriben al museu és quan es fa el traspàs de la pintura a un nou suport i es dilueix la cola amb aigua calenta per tal de separar la tela de la pintura.
PATRIMONI MUNDIAL
El primer reconeixement institucional del valor històric i artístic de les esglésies de la Vall de Boí el van rebre les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll el 1931 amb la declaració de Monumento Histórico Artístico, el 1962 la declaració es va fer extensiva a Sant Joan de Boí i Santa Eulàlia d’Erill la Vall. El 1992 la Generalitat de Catalunya declara Bé d’Interès Cultural tot el conjunt d’esglésies romàniques de la Vall de Boí i el 30 de novembre de l’any 2000 la UNESCO les inscriu a la Llista del Patrimoni Mundial. El reconeixement de la Unesco ara fa 23 anys el que va suposar el revulsiu més fort per al poble de Taüll que va revifar l’orgull pel patrimoni. I en aquest capítol és de justícia mencionar al llavors alcalde Joan Perelada, que va aconseguir-ho després d’anys de treball.
EL POBLE
Com viu el poble de Taüll l’existència de les seves esglésies? Un poble de només 80 habitants amb dos patrimonis mundials, i que és un dels més visitats del món.
És evident que ho viu amb orgull, amb plena consciència que tenen un patrimoni únic que han de cuidar i estimar perquè no és només d’ells sinó de tothom. Els veïns reconeixen que sense les esglésies romàniques Taüll no seria el mateix, que potser hagués marxat tothom i que tot el que s’hi ha fet potser és precisament perquè la gent de Taüll no marxi.
NOU REDESCOBRIMENT
Un dels objectius de la celebració dels 900 anys és donar una altra clau de volta i fomentar un nou redescobriment de Santa Maria i Sant Climent, no tant pels seus veïns, com pels seus visitants, que com bé sabem, repeteixen i es renoven any rere any. Aquesta idea de nou redescobriment és un dels leitmotivs del programa.
