Només fang i aigua, argila i pedra de fassera, sauló de tros, una mica només per lligar-ho, com una xamota antiga que ha de premsar-se fins a l’obsessió amb el picó, encofrat en blocs grans. Només així perd tota la humitat, s’asseca i s’amalgama, només així esdevé aïllant. I temps, el temps és important. Hi ha herències que fan mal, que deixen un regust agre i s’han de reinventar, com si haguéssim descobert el foc, hi ha herències que parlen de racons i olors ràncies i hem preferit perdre-les per poder recuperar-les perquè han estat inassumibles mentalment durant l’efervescència d’un país que lluitava per emergir de la tenebra, perquè no dir-ho? La tàpia, el testimoni palpable de la pobresa. Ara ja fa temps que acceptem que som tàpia, també. Tàpia, construcció, bellesa.
Sessió: No iniciada
