Hem passat de ser ciutadans a ser consumidors. Si no consumeixes, no existeixes per a la societat. I mentre deixem coses de responsabilitat individual a la col·lectiva, guanyem seguretat i perdem llibertat. Un dia una dona al supermercat es queixava indignadíssima en veu alta de la pujada de preu d’un producte de luxe. Quants miratges hi ha en el consum, hàbits compulsius que enganyen, l’individualisme fent caixa, i més ansietat, por, incertesa. La força de l’economia capitalista s’imposa i els consums es confonen amb el drets. Els nostres avantpassats van viure la major part de la seva vida privats de gairebé tot. Només consumien gana, fred, treball i temps. Ara ho consumim tot, tot és un gran negoci perquè no puguem viure sense consumir i la frustració de no poder fer-ho ens aparta del món. Uns alineats i els altres alienats, la qüestió és tenir-nos a tots controlats. No volen gent crítica, volen gent obedient. El diner i la riquesa com a única ideologia de domini i poder. La nova escala social, el moviment que no és progrés, l’aparença que ofega i tanta gent que mor en la indigència. Elits privilegiades com a paradís terrenal, l’infern dels pàries del món. Quin fracàs col·lectiu, tant córrer per no avançar.
Sessió: No iniciada
