Ha marxat de forma discreta. Björn Andrésen era suec, tenia 70 anys i la seva vida va ser una lluita per recuperar la identitat robada quan en tenia 15 i Luchino Visconti el va convertir en Tadzio a Mort a Venècia. El director italià va adaptar el llibre de Thomas Mann i amb música de Gustav Mahler va consagrar Björn com el noi més bell del món, una etiqueta que el va perseguir i turmentar durant 50 anys. Tadzio representava la bellesa, l’ideal enmig d’un context hostil. Visconti deia que contemplar la bellesa és contemplar la mort, i és el que li passava a l’altre protagonista de la pel·lícula, el professor Von Aschenbach, contemplant Tadzio. Björn Andrésen va protagonitzar fa quatre anys un documental que explicava la seva vida, una veritable odissea, un descens als inferns, un testimoni en primera persona, trist, esfereïdor i commovedor. Va perdre els pares molt jove i el va criar una àvia que volia un net famós. El Tadzio de Visconti va destruir la vida de Björn, que a pesar de seguir actuant i fer-se músic, va caure en la depressió i l’alcohol. Es va buscar incessantment a ell mateix havent-ho perdut tot, fins i tot un fill. La bellesa el va marcar i devastar. Tadzio és immortal, el bell Björn ja descansa en pau.
Sessió: No iniciada
