El dissabte 13 de gener de 2024 es va celebrar el pregó d’inici de la festivitat de Sant Antoni. L’entitat organitzadora, ACR Els Pagesos, va convidar a la popular monja dominica, Sor Lucía Caram, per iniciar la festa de la pagesia de l’Horta.
La germana Lucia Caram té uns orígens ben humils, és natural de la província de Tucumán, al nord d’Argentina, una zona eminentment agrícola, per la qual cosa sempre ha viscut la vida agrària de manera propera. Aquesta regió d’Argentina va ser durament castigada per la repressió militar en època de la seva dictadura (1976-1983) i és per aquest motiu que enmig de tant sofriment Sor Lucía, una dona resilient, va emergir amb una gran vocació per ajudar a les persones més vulnerables.
És una monja diferent i sorprenent perquè diu el que pensa i fa el que diu, a més gràcies a les xarxes socials té molta influència i repercussió mediàtica. Ha polemitzat en situacions socials de gran debat, el paper mal resolt de la dona en l’Església, en favor dels presos polítics catalans, partidària del matrimoni homosexual o també criticant les polítiques migratòries d’Europa que no ajuden a l’acollida de persones que venen de contextos de guerra, repressió i fam. Una dona que estiguem a favor o no dels seus plantejaments i formes li hem de reconèixer la seva valentia i exposició que ajuda a un debat social obert i sincer, aquell que fora de radicalismes pot ajudar a millorar la convivència de la nostra comunitat. En el seu discurs Sor Lucía es va mostrar molt propera a la pagesia lleidatana i va demanar més justícia social amb el camp perquè amb preus més justos les famílies de l’Horta es puguin guanyar millor la vida. Va declarar-se partidària del seu amic i compatriota, el Papa Francesc. El va destacar com un referent per la valentia en el diàleg interreligiós, en la defensa de les persones immigrades i en el respecte i acollida a les diferents orientacions sexuals. Va recordar que el Papa Francesc havia “bendecido” les relacions homosexuals i que la paraula “bendecir” ve etimològicament de dues arrels “bé” i “parlar”… parlar bé dels altres, no criticar, respectar, reconèixer, acceptar… Per conviure. Durant el discurs ens va recordar que amb motiu de les activitats de la seva Fundació Invulnerables havia visitat Lleida en altres ocasions i que continuaria fent-ho perquè sempre era molt ben acollida.
Finalment, Sor Lucía ens va parlar de la guerra d’Ucraïna, va recordar que encara que els mitjans de comunicació l’han oblidat per la irrupció de la guerra oberta a Gaza, la situació continua acarnissant-se amb la població civil. Va explicar que havia viatjat en nombroses ocasions a Ucraïna per fer suport a diferents accions humanitàries desplegades sobre el terreny. Aquesta dona parlava des de l’autoritat moral de l’acció i la sala estava en plena atenció perquè la força de la coherència, la veritat i la bondat és molt poderosa. Dona enèrgica, amb unes idees molt fermes i amb una dialèctica clara que va fer honor a la festivitat de Sant Antoni i a la mateixa institució de l’Església que necessita com l’aigua persones compromeses i socials com ella. Acabarem amb una de les seves frases que confirmen la determinació de la germana Lucía Caram quan va dir: “L’Església és diversitat, i estimar és servir: si no serveixes els altres, no serveixes per a res.”
