No més sous de per vida ni pagues vitalícies. Això és el que ens porta a la ruïna. Les dades que es manegen fan vergonya. Resulta que a Espanya estan comptabilitzats gairebé mig milió de polítics, és a dir el doble que al segon país amb més polítics d’Europa que és Itàlia. És més, aquest país de xoriços té 300.000 polítics més que Alemanya malgrat tenir la meitat de població.
Aquestes xifres posen els pèls de punta sense haver de ser punk i més recordant que tenim més polítics que metges, policies i bombers junts. Perquè els escèptics en prenguin bona nota, resulta que aquí tenim més polítics vivint a costa dels pressupostos que cap país d’Europa. No és estrany la quantitat d’impostos i aquest afany de recaptació des d’Hisenda als uniformats.
Per tenir una carrera cal estudiar i superar oposicions per després aconseguir una feina, cosa que per ser diputat, senador, regidor o qualsevol varietat política no cal ni titulació, ni oposició. Això posa en evidència que seguim estant en una ‘dedocràcia’. La pregunta del milió: “Café sin cafeína, gasolina sin plomo, leche sin lactosa, cigarros sin nicotina y ¿para cuándo un gobierno sin ladrones?”.
A aquests politicutxos que pul·lulen per aquí caldria fer-los un ‘Ere’ i a robar a Sierra Morena. Però no, seguirem endavant a trompades, deixant que es prenguin el relleu en el poder. A les properes eleccions votaré la meva rentadora perquè té els programes més clars i més nets. Crec que som gilipolles… Oh yeah!
