Fidel al seu abraonat sentit cinematogràfic de l’espectacularitat en clau apocalíptica, el megacineasta Francis Ford Coppola (Detroit, Michigan, 85 anys) ha dictat el testament fílmic. Perquè ‘Megalópolis’ ve a ser el cant del cigne d’un homenot donat a la bulímia audiovisual. En la pel·lícula número vint-i-vuit de la seva heterogènia filmografia, Coppola executa un bigarrat compendi de tot plegat. Per tant, ‘Megalópolis’ fa honor al títol. Al llarg i ample dels 138 minuts d’aquesta faula desmesurada, infatuada, inflada, tot és possible i res impossible. Els coppolians de pro xalaran, gratant-se les pupil·les. Si allà pel 1979, ‘Apocalypse Now’ posava l’accent bèl·lic en la guerra de Vietnam, avui aquesta Roma a Ianquilàndia de ‘Megalópolis’ porta a terme un sociopolític (la ‘irreal politik’) repàs als USA de Donald Trump i Joe Biden jr., amb l’ominosa presència del magnat Elon Musk com a ‘star’ megapoderós. En aquesta Nova Roma cibernètica, els senadors vesteixen frac i esmoquin, sí, però la testa retallada a lo Juli Cèsar i Marc Antoni del segle I a.C. Democràcia en retrocés, captiva de l’odi i el racisme. Vaja, que l’Imperi Ianqui està en franca bancarrota, com el romà. Resta prou palès. Èpica, drama, suspens, misteri, terror en un trinxat fílmic poc digestiu. Que si Fellini va fer la seva Roma, ara Coppola l’imita.