Aquest diumenge a Balaguer estan reunits els membres del moviment de cristians de pobles i comarques de tot Catalunya. Reflexionen sobre el silenci creatiu i l’escolta activa.
Avui dia vivim en una societat omplerta d’estímuls que ens ataquen constantment i ens tenen distrets i ocupats. El mòbil i les app i els X, WhatsApp, Instagram, Reels, les sèries, la TV, etc. ens poden tenir ocupats tot el dia i nit. També la feina, les activitats esportives, lúdiques, voluntariats, etc. no ens deixen temps per fer silenci i entrar dins nostre fent interiorització i ser nosaltres mateixos.
A bastants persones els fa por entrar dins d’un mateix amb silenci, perquè creuen que hi ha buit. Sempre estan escoltant alguna cosa: música quan van pel carrer i quan estan a casa, o manipulant el mòbil. Romandre en silenci no és fàcil. Per la nostra ment sorgeixen fàcilment idees. No ho podem evitar, però sí que podem no entretenir-nos en elles. S’han de deixar passar com una bandada d’ocells i no seguir-los. Es fan cursos ensenyant exercicis de concentració amb diferents mètodes, com mindfulness, o practicant ioga. Els creients en el Déu de Jesucrist creiem que el nostre interior està habitat per l’Esperit, no està buit, que fent contemplació rebem intuïcions que ens ajuden a viure una vida amb sentit. Per això l’adjectiu de creatiu al silenci.
El silenci és indispensable per escoltar als qui ens parlen. Molts polítics i tertulians ens donen mal exemple. No s’escolten. L’escolta activa és procurar entendre l’altre, també en el seu llenguatge no verbal i en els seus sentiments. Parar atenció al qui parla implica interès, motivació, empatia; fer-li saber que és realment escoltat i comprès. Es pot expressar amb tres verbs: escoltar, comprendre, acollir. No és escoltar anar preparant la resposta, i menys interrompre.
Ningú tenim tota la raó ni estem cent per cent equivocats; hi ha sempre algun motiu pel que pensem el que pensem. Intentar comprendre a l’altra, sortint del nostre “ego”, fomenta el diàleg constructiu. El que no vol dir que estiguem d’acord amb el que l’altra persona ens diu o defensa. Escoltant-la de manera activa ens serà molt més possible el poder expressar la nostra visió contraria a la seva i podrem compartir el diàleg, que hauria de ser així en la democràcia deliberativa que s’hauria de practicar als Parlaments. Abans de parlar escoltar i comprendre, i després fer-se entendre. Així es trencarien les polaritzacions que hi ha actualment i que són causa de molts problemes, violències, injustícies i guerres.
El Papa Francesc, a partit de 2021, va promoure a l’Església el mètode sinodal de fer les reunions, que consisteix, en síntesis, en fer silencis, exposar les propostes escoltant l’altra sense preparar rèplica, sinó intentant entendre el que vol dir, exposar la teva proposta, debatre sobre el que ha dit i escoltat. I acabar amb la presa de decisió: millor per consens que per votació
Considero que aniria molt millor a societat si seguíssim un mètode semblant.
