Si Kafka aixequés el cap, estic segur avui dia trobaria mil-i-un temes per inspirar-se. I, amb tota seguretat, una font d’inspiració important seria la Sanitat Pública. Públic ve del llatí publicus,”pertanyent a la gent”, però si parlem del funcionament del sistema sanitari jo ho associaria més aviat al concepte de “dona pública”, ja que molt sovint sembla una casa de barrets. Parlant d’experiències personals, recordo que van tardar un any en detectar-me un melanoma, després que em fessin una sola trucada de l’hospital –que jo no vaig sentir– per diagnosticar-me i que no insistissin més (vaig tenir sort, el van extirpar a temps i la cosa no va anar a més). Tenim de tot: visites programades a un metge que no hi és, esperes de dues hores (a vegades, sense poder preguntar a ningú, com sovint passa a Oftalmologia de l’Arnau, quan a la finestreta d’informació pengen el simpàtic cartellet d’“Ara tornem” i s’estan mitja hora sense aparèixer, deserció probablement deguda a que els o les col·legues se’n va a esmorzar plegats). I pots estar tot el matí trucant a alguna especialitat sense que ningú agafi el telèfon. I, per arrodonir-ho, l’any passat van convocar el meu germà a una operació de cataractes, amb trucada prèvia de l’anestesista inclosa, i el dia indicat, a l’Arnau de Vilanova, ningú en sabia res, ni tenien res programat al sistema informàtic, ni tan sols funcionaven els quiròfans. Aquell dia, sincerament, hagués tret els ulls a algú.
Sessió: No iniciada
