En mai de 2024 era Generalitat de Catalonha publiquèc eth decrèt 91/2024 entà protegir eth catalan ena escòla, des atacs que recep continuament. Eth Tribunau Superior de Justícia de Catalonha, a raïtz d’un recors dera Assemblea per una Escola Bilingüe, ne declarèc era suspension cautelara enquia que non dictèsse senténcia. Aguesta se hec publica eth 10 de seteme passat; anulle quauqui articles que declarauen eth catalan e er occitan coma era lengües veiculares dera escòla obligatòria.
Ara ben, era senténcia non a anollat d’auti articles, les da vigéncia e les cau auer en compde en exercici educatiu. Son d’obligat compliment.
Er article 5 ditz qu’enes ensenhaments de formacion professionau en Aran, a mès deth catalan e deth castelhan calerà perfeccionar er aranés. Tanben qu’es centres d’adults an d’oferir ensenhament der occitan. E que cau assegurar era possibilitat d’aprenentatge der occitan en forma presenciau e non presenciau dehòra d’Aran. I a trabalh: es ensenhaments professionaus, en Aran, an d’auer ensenhament der occitan; en aguesti moments non n’i a. Cau possar-les-i, cau administrar-les e dotar-les. Tanben cau assegurar era possibilitat deth sòn aprenentatge per tota Catalonha: era sua preséncia en aguesti moments ei minima. Eth Departament d’Educacion i a era responsabilitat e eth Conselh Generau d’Aran aurie de hèr-ne un seguiment.
Pera validacion des articles dera senténcia ei norma aquerò que ditz que “es curriculums que fixe era Administracion educativa catalana relatius ara educacion obligatòria an d’includir eth coneishement dera realitat lingüistica, istorica e culturau d’Aran e era sua vinculacion damb era lengua e cultura occitanes”. Era realitat occitana d’Aran a d’èster ena formacion de toti es alumnes catalans. Cau possar era actitud catalana de supòrt pera diversitat culturau e húger der assimilacionisme que signifique era ignorància der hèt occitan. Encara i a un naut desconeishement d’aguesta realitat.
Però damb un major potenciau ena projeccion dera lengua i an es articles que parlen dera competéncia lingüistica deth professorat. Especifiquen qu’eth personau docent a de conéisher er aranés, eth catalan e eth castelhan e a d’èster en condicions de hèr-ne un emplec adequat, orau e escrit en exercici dera foncion docenta. E aciu cau articular es processi que calgue entà garantir aguest manament.
Concrète, eth decrèt, qu’eth personau de naua incorporacion a d’auer un nivèu, en occitan, equivalent ath C2 deth MECR. E aciu se mos presente un aute problèma: non conegui cap institucion, Generalitat de Catalonha o Conselh Generau d’Aran qu’age desvolopat era programacion e es contenguts deth nivèu C2 d’occitan, e donques non s’a podut implementar; ei a díder que non existís.
E ath delà cada cors i an problèmes entà garantir que toti es aspirants a realizar eth C1, definit, e impartit peth Conselh Generau d’Aran, poguen satisfèr era sua volontat de matricular-se. Aguest C1 e es auti nivèus son estructurats peth Conselh Generau d’Aran, però son mau estructurats, ja que non responen as exigéncies der Estat e deth Conselh d’Euròpa; causa dera que parlaram en un aute Cimalh. Eth Conselh Generau non oferís plaça entà toti es ciutadans que vòlen matricular-se e açò ja dure hè quauqui ans. Ei un problèma! A afectacion sus era pervivéncia dera lengua. Calerie evità’c.
Era normativa obligue a que s’impartisque formacion der occitan ath personau docent e non docent des centres. Eth Departament d’Educacion a de promòir era competéncia lingüistica deth professorat, era organizacion de corsi de formacion, era creacion e emplec d’arnesi didactics e a de supervisar era acreditacion deth personau.
Era disposicion addicionau especifique qu’era acreditacion deth nivèu C2 d’occitan la cau exigir ath personau docent qu’accedisque ara borsa e as que participen en concors entà èster foncionaris a compdar deth cors 2025-26; ei a díder, ja! E eth cors C2 non existís… E donques, cau crear-lo e implementar-lo.
Ei un bon moment tà tier en compde mancances que presente era actuau formacion en lengua occitana: er alumne de C2 aurie de gésser damb era capacitat de relacionar-se damb es autes variantes der occitan e de conéisher e liéger es autors mès importants dera literatura occitana. Ac cau incorporar entà evitar era fractura, que s’està gestant, dera varianta aranesa dera rèsta dera lengua occitana, e entà assegurar qu’es alumnes son portadors dera cultura occitana.
Era responsabilitat deth compliment d’aguestes obligacions ei dera Generalitat, deth Departament d’Educacion, però eth Conselh Generau d’Aran en pòt hèr eth seguiment.
Resumim: eth cors que ven calerà qu’es professors dera Val d’Aran agen eth nivèu C2 d’occitan, qu’er occitan se pogue apréner en tota Catalonha e que sigue present enes programes escolars de toti es alumnes catalans.
Endeuant e anim!
Entretant encara non coneishem es resultats dera EULP entar occitan.
