Tal dia com avui però de fa ja 39 anys, el 15 de febrer de 1985, vaig arribar a aquesta ‘santa casa’ a formar part del nou projecte democràtic del diari LA MAÑANA, un rotatiu amb solera que havia estat fundat el 20 de desembre de 1938 formant part de l’organisme ‘Prensa del Movimiento’.
Al començament dels 80 va passar a ser deficitari de manera que el 1984 es va decidir la seva clausura. Després de tancar aquest diari per espai de tota una gestació, una empresa familiar lleidatana d’impressors va recuperar la capçalera i l’1 de març de 1985 va veure la llum el primer exemplar de la nova etapa que, malgrat nombroses vicissituds, segueix endavant.
Durant el mes de febrer del dit any la direcció de llavors va anar reclutant joves periodistes que van anar configurant un equip de redacció àgil i ple d’il·lusió davant el repte de reflotar la marca. En aquest elenc, la foto original del qual serveix de testimoni, figuro jo com a únic supervivent del projecte. La instantània va ser presa a la zona d’aparcament que hi ha davant de la que va ser seu del diari durant 34 anys, a la parcel·la 118 del Polígon Industrial.
Amb la caiguda dels seus recuperadors, una vaga va fer tremolar la continuïtat d’aquest rotatiu el 2011. Van arribar els concursals i més precarietat fins al reajustament aconseguit per l’empresa actual el 2014, amb canvi de seu a Príncep de Viana el 9 d’abril de 2019 i en català des del passat 28 de desembre per celebrar els 85 anys. Seguim, sempre endavant… Oh yeah!
