El brum del vent o els xiulits d’antuvi de l’avi o del pare, ambdós pagesos. El tic- tac del rellotge, el xerric dels glops d’aigua, el xup-xup de la cassola de tros i la saragata de la Festa Major són onomatopeies i mots que apel·len a sons i sorolls en català. He crescut amb el Petri, la Nets, la Noti i el Tomàtic, amb el Club Super3 que el proppassat 11 de Febrer va fer 23 anys de l’estrena. He mamat en català. Actualment, hi ha tabustol entorn la llengua catalana. Viure en català a Catalunya és un dret, atès que els catalans tenim dret a existir. Tenim dret a una sanitat que parli en català. La llengua materna és vincle, pertinença i vetllar-hi és una forma d’estimar. Hom vol que la seva primera llengua visqui. El català és el meu vehicle com Sau ho era per Carles Sabater, el mite del rock català que va morir fa 25 anys. Ras i curt, el català és la meva gènesi. Deixeu-nos ser!