Ha donat molt joc l’article que vaig dedicar a la imaginació dels nostres avantpassats per traduir al català les llatinades que escoltaven a missa o en altres celebracions litúrgiques. L’última empescada me la fa arribar l’historiador de la cultura popular i amic Jordi Curcó. Fa referència al patró dels Torms, un poble de les Garrigues, que no és altre que sant Joan Evangelista. Tanmateix, els veïns el coneixen com sant Joan de la Tina. De quina manera han arribat a aquesta translació semàntica? Sant Joan Evangelista fou martiritzat submergint-lo en una caldera amb aigua bullent davant de l’anomenada Porta dels Llatins de Roma. Per això, en el santoral llatí es recorda el martiri de l’apòstol “ante portam latinam”. La caldera martirial va evolucionar en “la tina” i ja tenim als Torms sant Joan de la Tina. Per embolicar més la troca, quan fan la professó, no treuen sant Joan Evangelista (el de la Tina), sinó a sant Joan Baptista. Una altra curiositat, desvinculada de les llatinades, és que en alguns pobles al Baptista se’l coneix com a sant Joan de les lletres grosses. En els antics calendaris de paret, la festa de Sant Joan Baptista estava remarcada amb lletres majúscules. En alguna cosa s’havia de notar que sant Joan Baptista és el patró dels impressors i tipògrafs, tant de llibres com de diaris. Fer les “lletres grosses” era una manera d’homenatjar el patró. Una de les primeres obres de l’inventor de la impremta va ser, precisament, la Bíblia de Gutenberg.
Sessió: No iniciada
