Deu n’hi do com s’està posant l’escenari polític a Espanya. Dijous passat mig país estava pendent de la roda de premsa de Pedro Sánchez i les especulacions sobre si avançaria o no les eleccions cotitzaven a l’alça. Però no ho va fer. Sánchez va comparèixer amb posat seriós des de Ferraz, la seu del PSOE, i va demanar perdó. Ho va fer en només començar per afegir que no hauria d’haver confiat mai en Santos Cerdán, que fins aquell moment era el secretari d’organització i número tres de facto del partit. Les converses de l’UCO de la Guàrdia Civil en les que Santos Cerdán, José Luis Ábalos i Koldo conversaven amb desimboltura sobre suposades comissions i obra pública, posaven Sánchez contra les cordes. I Sánchez va actuar. Va fer dimitir Santos Cerdán, tant com a càrrec del partit com de diputat, tot i que encara no s’ha formalitzat la renúncia, i va prometre una política de regeneració democràtica. No va tardar Feijóo, cap de l’oposició i guanyador de les eleccions del 2023, en demanar un avançament electoral. De fet no ho ha deixat de fer mai durant els últims temps. Però el seu potencial aliat, Vox, no era això el que li demanava, sinó una moció de censura. I tanmateix Feijóo sap que no la pot presentar a no ser que vulgui deixar en evidència una més que possible derrota parlamentària amb només els vots populars i els de l’extrema dreta intentant fer fora Sánchez. De moment, doncs, les posicions estan enrocades: ni eleccions ni moció de censura. Què faran a partir d’ara els socis de la investidura? I en especial JxCat? D’entrada Feijóo els pressionarà, com és lògic, però difícilment els pot oferir res a canvi. Aquest mes de juliol faltaran dos anys per les eleccions si és que Sánchez, com diu, no les avança. Se li farà costa amunt aquest segon tram de legislatura atès que l’ambient polític està enverinat. Amb àudios comprometedors que van i aniran apareixent, gent que trafica informació des de les clavegueres i molts interessos perquè caigui el govern. Ara bé. Deia Mariano Rajoy, quan anaven maldades, que “a veces lo más urgente es no hacer nada”. Ves que no faci el mateix Pedro Sánchez, que a més té un Manual de resistència que fins ara no li ha fallat mai. I pot ser que ara, tampoc.
Sessió: No iniciada
