El president espanyol, Pedro Sánchez, va afirmar ahir que –a falta de veure els matisos- la congelació dels aranzels per part de l’administració dels Estats Units obre una “porta a la negociació i a l’acord entre països”.
En la clausura d’un fòrum amb empresaris al Vietnam i poc abans de viatjar a la Xina per reunir-se amb el president Xi Jinping, va tornar a fer una aposta pel lliure comerç i va afirmar que la resposta d’Espanya davant aquesta crisi “està essent ràpida i coordinada amb els socis europeus”. “Ja estem desplegant un pla de resposta i rellançament comercial per protegir els nostres productors, els exportadors i al conjunt de la ciutadania espanyola perquè ni una sola empresa quedarà a la intempèrie”. “Des d’Espanya sempre hem defensat un món de portes obertes on el comerç uneix els nostres pobles i els fa més pròspers”, va afirmar”.
Mentre, la Xina va acusar els EUA d’intentar “estrangular” altres països mitjançant tàctiques de “coerció econòmica”, després que el secretari del Tresor nord-americà, Scott Bessent, critiqués l’acostament d’Espanya a Pequín. “Parlant de ‘tallar-se el coll’, en realitat són els EUA qui intenta estrangular altres països usant aranzels com a eina de coerció per forçar-los a cedir”, va dir un portaveu xinès.
L’FMI manté el creixement d’Espanya tot i els aranzels
El Fons Monetari Internacional preveu un impacte advers “limitat” dels aranzels dels EUA a Espanya i situa el creixement de l’economia en el 2,5% per aquest any i l’1,8% el 2026. De fet, segons l’FMI es preveu que l’economia espanyola “es mantingui significativament per sobre de la mitjana de la zona euro a curt termini” i es desacceleri “gradualment”. Tot i això, l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) calcula que la incertesa associada a la guerra aranzelària podria restar mig punt del PIB al creixement econòmic espanyol aquest any.
