“Entre Todos los Santos y Navidad, es invierno de verdad, ya que por los Santos, nieve en los altos, por San Andrés, nieve en los pies”. Que ningú s’oblidi que “con noviembre acabado, invierno empezado”. És clar. “En noviembre el frío vuelve por lo que tu fuego enciende, en acabando el mes quien no sembró que no siembre”.
El refrany és una frase generalment breu que expressa una sentència, una dita, una moralitat o un consell útil sobre la vida quotidiana sent en la majoria dels casos una expressió de la saviesa popular. Per això no és estrany que es digui que “marzo trae las hojas y noviembre las despoja”. Novembre és un mes de canvis i d’últimes oportunitats. Va ser als novembres de diferents èpoques quant va caure el Mur de Berlín, es va inaugurar el canal de Suez i la Unió Soviètica va posar en òrbita l’Sputnik.
Fites que van suposar, per bé o per mal, un abans i un després per a gran part de la humanitat. Ara arriba el darrer mes de l’any, el de la hipocresia més gran de tots, amb un pont festiu que avisa d’unes festes cristianes convertides en negoci pur, en una feliç falsedat. Però encara cal assaborir aquest dia 30 sintonitzant Rosendo quan canta “una novena a San Andrés, te trae la suerte”.
Creuem els dits i que puguem acomiadar un altre any de farses polítiques, crisis i mentides podrides amb felicitat sincera no sense abans acabar de gaudir aquest “dichoso mes que empieza con Todos los Santos y acaba con San Andrés”… Oh yeah!
