Quan se’n fa setanta

Avui en dia, les felicitacions per complir anys, sobretot si són esperonades per un periodista com Antoni Coll, et porten al col·lapse de l’agenda. L’eina més paralitzant són els grups de WhatsApp. A les xarxes, les felicitacions es reprodueixen com els bolets perquè quan algú gratula algú, tots els altres, no només senten la necessitat de també fer-ho, sinó que tot el grup i subgrups del xat vegin que ho has fet. Tanmateix, cal ser agraït, com deia ahir la Llucia Ramis al Catalunya Migdia de Catalunya Ràdio. Sobretot en arribar als 70 anys. Quan en va fer 73, d’anys, Josep Maria Espinàs va escriure el llibre Temps afegit. L’esperança de vida dels homes catalans era llavors de 73 anys. Per tant, l’escriptor considerava que ja havia complert amb el seu “deure estadístic” i que entrava en temps afegit, fent un símil futbolístic. Avui en dia l’horitzó de supervivència dels homes catalans és de 80,7 anys. Espinàs em va dedicar el llibre amb el següent desig: “A l’amic Josep Ramon Correal, esperant el temps de retrobar-nos”. Amic Espinàs, encara t’hauràs d’esperar una bona estona. Estadísticament parlant…