El gran mestre de la guitarra Carlos Santana, que el 20 de juliol farà 77 anys, celebra el 55è aniversari del Festival de Woodstock i el 25 del seu àlbum ‘Supernatural’ (1999), un dels seus discos més reeixits que li va donar vuit premis Grammy. La trajectòria d’aquest virtuós de les sis cordes i de la fusió llatina transita des dels seus orígens mexicans -va néixer a Jalisco i va créixer a Tijuana- i la seva explosió al San Francisco hippy, ciutat on va arribar als 60 i on va formar part de la contracultura que tenia tres colors per bandera: sexe, drogues i rock’n’roll.
En aquesta ciutat californiana va crear la banda multiètnica Santana que va fer pujar a la fama mundial el guitarrista i que va combinar el blues, el rock i els ritmes afrolatins en aclamats discos com ‘Santana’, ‘Abraxas’ o l’exquisit ‘Caravanserai’. El primer contacte que vaig tenir amb Santana va ser amb aquest explosiu ‘Jingo’ que posaven sempre a les sessions del ràpid del Bus, que ens convidava a sortir a la pista a agitar les llargues melenes a cop de flaix, i també amb aquesta inigualable ‘Samba pa ti’ que també sonava a la mitja hora del lent i que ens portava a ballar enganxats (o no tant) amb aquella noia que ens feia ‘tilín’.
El triple àlbum ‘Lotus’ és un altre dels meus preferits. Santana forma part de la banda sonora de la vida de molts i peces tan dolces, elegants, romàntiques i belles com ‘Europa’ o ‘Flor de luna’ estan sempre molt presents encara que mai tant com aquesta deliciosa ‘Samba pa ti’… Oh yeah!
