El director-dramaturg Albert Baldomà Batlle (Puigverd de Lleida, 33 anys) és un teatrer que pregona el seu treball a tort i a dret. Lluny de deixar que l’espectacle faci camí pel propi peu, ell es munta un discurs sobre l’elaboració de la parida. Fins dissabte vinent, data d’estrena a la Llotja, ‘El que és nostre’ només és seu. Pel que he llegit, es tractaria d’un ‘Romeu i Julieta’ shakespearià a la lleidatana. Pinta bé. Un temporer senegalès s’encaterina d’una noieta lleidatana enmig un camp de pomeres en flor tot contravenint les expectatives paternes. Mentrestant, uns Montescos i Capuletos revinguts arrodoneixen la tragèdia. No ens avancéssim, però. En escena, 7 temporers autèntics (5 africans, 2 romanesos) que procuren comunicar-se mitjançant 5 llengües 5: wòlop, romanès, àrab, castellà i català. Segons avança Baldomà, la cosa va de xoc cultural. ¡Com no, amb semblant Torre de Babel! Ara, d’aquí a contraatacar el feixisme català, son ganes de polititzar la perdiu. Amb tot, se’ns diu que és un espectacle de gran format. ‘Me n’he d’anar a viure, o romandre i morir’, diria Romeu. Si es predica amb l’exemple, actors amateurs i els professionals cobren el mateix. En fi, 140 minuts de tragèdia migratòria-romàntica a 18 euros butaca. ‘El que és nostre’, amb la flamant ‘Lleida-Escena’, tindrà un munt de bolos. Sisplau.
Sessió: No iniciada
