La setmana passada l’Agència tributària (AT) va fer públiques les estadístiques dels declarants de l’IRPF per municipis de més de mil habitants. És molt bona aquesta informació tenint en compte que s’han de respectar els límits establerts de privacitat de cadascun i cadascuna de nosaltres. És d’agrair aquest intent de transparència fiscal perquè podem saber on tenen la residència aquests i aquestes que més declaren i també, dels municipis de tota Espanya, saber quina és la seva renda bruta i la seva renda disponible, entre altres moltes coses.
Com que moltes vegades són estadístiques no fàcils de llegir i el 2021, a més, un dels districtes de Lleida, Ciutat Jardí, va ser, després de Moraleja, el segon districte d’Espanya que va declarar més ingressos (els mitjans informatius de tota Catalunya es van fer ressò d’aquest fet, LA MAÑANA ho va publicar en la seva edició del 13 d’octubre) amb relació a les declaracions presentades, hem d’ampliar el contingut de la informació de l’AT fent èmfasi en alguns conceptes que s’utilitzen per fer més fàcil la seva interpretació. És justificava el ser segon districte més ric de l’Estat perquè la renda bruta, quocient de dividir el total d’ingressos bruts declarats pel total de declaracions, era la segona més alta.
El primer que hem de dir és que els ingressos bruts són els que van declarar els lleidatans i lleidatanes amb residència a Ciutat Jardí a efectes de l’IRPF l’any 2021. El salt important no és en ingressos de treball, sinó en ingressos de capital, estalvi i també activitats econòmiques (aquests últims, per exemple, professionals que exerceixen lliurement el seu treball, agricultors i establiments que van tant per estimació directa com objectiva), amb un augment respecte a les mateixes rendes de 2020 del 3.947,1%, un autèntic disbarat que cal interpretar com un fet del tot aïllat difícil de repetir-se, una venda societària? Això significa que no podem afirmar que el que declara més ingressos és el més ric/a, si que hi pot haver relació, evidentment, però de manera taxativa i rotunda no podem dir que sigui el més ric o rica el que més declara, almenys dir-ho com a principi irrefutable, una cosa és la riquesa i un altre els ingressos anuals.
Pot passar que un o una subjecte passiu de l’impost tingui molt capital mobiliari (títols financers de renda variable) i l’any en qüestió no ha rebut dividends dels títols que té perquè les empreses no n’han repartit. Doncs bé, el senyor o la senyora que té aquest capital no pagarà re d’IRPF, en concepte de rendiments d’aquests títols, perquè aquest impost grava ingressos no grava capital.
Segons la informació de l’AT aquest augment d’ingressos proper al quatre mil per cent, tal com hem assenyalat, s’ha generat per guanys patrimonials nets, és a dir per venda de tota mena d’actius tan financers (accions, tota mena de fons d’inversió, opcions i futurs) com reals (immobles), la qual cosa significa que hi ha hagut un canvi de capital a efectiu, s’ha perdut patrimoni i s’ha guanyat caixa i com que no sabem on han anat o aniran aquests diners no podem identificar aquest augment d’ingressos amb riquesa. Aniran a la compra de més capital, tant financer com real? Aniran una part a consum de bens de luxe o semi-luxe? Fins i tot poden anar a pagar endeutament, per exemple, no desgraven, com a principi general, hipoteques, préstecs d’estudis o personals. En definitiva, no hi ha dades suficients per a dir rotundament que el districte de Ciutat Jardí és el segon més ric d’Espanya, la qual cosa no vol dir tampoc que les i els residents a Ciutat Jardí no formen part d’una classe benestant de rendes, de mitjana, altes en el conjunt de la ciutat de Lleida, amb molta diferència respecte a altres districtes com Magraners, Secà de sant Pere, Mariola, Bordeta, Balafia i Pardinyes, amb rendes brutes mitjanes molt baixes i baixes respectivament. Advertim que els districtes que utilitza l’AT no són els censals.
