He tornat a la Vall Fosca després de 50 anys de la mà del mestre i escriptor vallfosquí Emili March. Tinc una especial estimació per aquesta vall perquè hi vaig fer moltes excursions amb el meu cosí, Pep Mòdol, i perquè hi vaig cobrir la primera informació com a periodista al Diario de Lérida. La principal transformació de la Vall Fosca és la central reversible d’Estany Gento-Sallente. Durant el dia, fa energia amb l’aigua que baixa d’Estany Gento i, durant la nit, la mateixa aigua guardada a Sallente es retorna cap a Estany Gento amb l’energia sobrant de les nuclears d’Ascó i Vandellòs. Aquesta obra no és tan titànica com fou el complex lacustre que alimenta la central de Capdella, la primera gran hidroelèctrica de Catalunya, construïda el 1911 gràcies al “visionari” Emili Riu i Periquet. Les obres de Sallente han deixat el telefèric per aprofitament turístic, tot i que ara està espatllat. Entre els somnis de l’alcalde, Josep Maria Dalmau, hi ha la rehabilitació del trenet que unia Estany Gento amb la Casa de l’Aigua per fer-ne com un tren d’Artouste del Pirineu francès. Espero no haver d’esperar altres 50 anys per veure-ho fet.
Sessió: No iniciada
Menu
