Portem dies amb notícies que glacen la sang: violència, guerres, morts. Molts altres fets quotidians queden tapats per la magnitud de tanta tragèdia. També, però, són importants. En destaco un tractat com un flash pels mitjans: la cadena Repsol és la primera “pastisseria” d’España. Les dades difoses aquests dies diuen que el conjunt d’aquestes gasolineres venen més de 14 milions de barres de pa i pastissets. Revisant l’hemeroteca de premsa, trobem que ja al 2019 tenien igualment vendes superlatives i el títol de “la pastisseria d’Espanya”. No diria res si el pa que venguessin fos dels forns de proximitat, els dels pobles i ciutats on estan ubicades. Pa de qualitat, fet per mans artesanes i amb olor de pa, pa, del de veritat. Pel que em consta el que venen és el tipus de precuinat, congelat, cuit en un reixat plis plas. Com diu aquell “para gustos, los colores”, però no em negareu que convindria que els compradors reclamessin que el pa fos pa. Sobretot a les terres de Lleida que hi ha molt bons artesans de pastisseria. Voler és poder: tenim un bon exemple en una gasolinera propera a Lleida ciutat. També ven molt pa, però només pa, pa, del poble, de confiança. Per pensar-hi, no?
