Fa uns dies se’m va espatllar el televisor. Com que la situació econòmica actual no és molt pròspera, vaig pensar a reparar-lo. Així que vaig agafar el telèfon i vaig trucar el tècnic que la va reparar fa 4 anys. Un televisor Samsung de 32 polzades plana. Tal vegada ja amb 6 o 8 anys avui. Bona tecnologia. Reparar-lo costa uns 80 euros i un televisor nou d’aquesta grandària, uns 140. I comencen els dubtes. Ja el vaig reparar una vegada i si el reparo per segona vegada m’haurà costat més que un de nou. La societat diu que cal reciclar, etcètera. Però què fer? Quantes vegades ens trobem amb aquestes coses? Quan parlem de tecnologia a l’hora de reparar és molt antiga o molt cara. Per part meva no tindria dubte sempre que sigui possible reciclar. Jo mateix com a persona estic espatllat (malalt) i he hagut de reciclar-me com a persona. Més val creure per tant que podem reciclar i seguir endavant. Contaminar menys ha de ser bo per a tots, però no hem de pagar nosaltres aquest reciclatge. La meva reflexió diu: recicla sempre que puguis, però no deixis que s’aprofitin de tu. Per cert, el televisor, al final, l’he reparat jo mateix. Abans de tirar-lo vaig provar fer-ho. Em va sortir per 30 euros de material. Això sí, jo sabia què feia. Mai toqueu un televisor per dintre si no en sabeu. Dins hi ha components que generen fins a 30.000 volts i no és cap error ni cap broma. Conec persones amb cicatrius, com el meu propi professor d’electrònica.
Sessió: No iniciada
Menu
