La crisi de l’habitatge és més que un problema greu de l’economia i les polítiques socials. És un munt d’angoixes que trinxa la perspectiva de molta gent i frustra massa expectatives. Fa segles que som sedentaris i tots som o volem ser propietaris. Un lloc on viure és una raó de ser, una part fonamental dels papers, els codis i els números que expliquen qui som. En el món actual els nòmades sense residència no estan permesos i la imatge romàntica del rodamon és falsa: o ets multimilionari i tens cases i hotels de luxe allà on vagis o ets un marginat, un sensellar.
Cal perseguir l’especulació que foragita tanta gent d’una vida digna. Hem de destriar la compensació raonable de l’ús o tinença d’un habitatge del negoci inflat i mesquí. Però mentre els bancs continuïn millorant dividends la maquinària no pararà de trepitjar-nos. A tots, perquè finalment convivim amb els desvalguts, que hi són encara que mirem cap un altre costat. Compartim una misèria i una degradació que envaeix el carrer, el barri i la ciutat sencera. Als que cada dia són més rics els és igual si tot s’enfonsa. Ells suren i si cal ens passaran per sobre.
Una de les opcions per pal·liar la manca d’habitatge és la rehabilitació. Als pobles i als barris de la ciutat hi ha cases i pisos buits per refer. Diu que és més car que fer-ho nou. Depèn. També hem vist obra nova feta de pressa i malament. I sense cap gràcia. Rehabilitar és sostenible i salvaguarda aquells valors patrimonials i paisatgístics que sempre enyorem quan s’han perdut. La nostra ciutat, destrossada tants cops, té encara elements de personalitat pròpia i té moltes construccions interessants que només cal adaptar i millorar. Potser serà més car, però també molt més valuós perquè suma altres qualitats. L’habitatge renovat, com el nou, han d’afegir valor als barris envellits sense ofendre la petita història tangible o immaterial de les vivències que hi anem dipositant. Pot ser nou, modern i respectar i afavorir l’entorn mantenint allò que s’ha conservat. Imaginem un centre històric o un carrer major amb habitatges refets?… Com en totes les actuacions, especialment les que tenen un component cívic o comunitari, els diners no poden ser l’únic argument a valorar. Per estimular la rehabilitació cal superar mandra i diner fàcil, però és bo prendre consciència de l’entorn, la història col·lectiva i una gestió més responsable.
