L’article de Francesc Marco-Palau a LA MAÑANA amb motiu del vintè aniversari de l’arquitecte de Belianes Daniel Gelabert i Fontova, m’ha regalat molt bons records. Vaig conèixer Gelabert mitjançant Guillem Viladot. Les trobades amb tots dos eren com una nova vida. Escoltant-los entraves en una nova dimensió. Una vegada vam sopar a la casa de Gelabert a Belianes, envoltats de peces de ceràmica de tot el món. Ai la fruita amb xocolata de les postres! Gelabert era deixeble de Mies van der Rohe, Le Corbusier, Foster i sobretot Josep Lluís Sert, propugnava l’humanisme en l’arquitectura i l’urbanisme. Gelabert va crear la Biblioteca Pública de la Maternitat i va idear l’illa cultural que finalment es va fer, tot i que no tal com ell la va concebre. També són seus el CITA del Pallars, l’edifici de la Fundació Miró i la torre Colón de Barcelona. El seu equip va ser el recuperador de la volta catalana en l’arquitectura de mercats. Fou premi FAD. La seua casa de Belianes figura a les guies com el museu de ceràmica privat més important d’Europa. Filantrop i gran viatger juntament amb Guillem Viladot, el qual tremolava de viatjar amb ell. “Algun dia vindrem carregats amb una piràmide”, deia el de Lo Pardal. Gelabert, enamorat de la Vall del Corb, propugnava la no-ciutat. Ara en diem zones de baixes emissions, amb una imitació escarransida del veritable objectiu.
Sessió: No iniciada
