La celebració de la nit màgica de Sant Joan es presenta amb petards i foc, com pauten les tradicions, amb la intenció d’espantar i cremar no només els mals esperits sinó també els mals rotllos que generen els polítics corruptes i altres persones de mal viure.
L’origen d’aquest costum s’associa amb les celebracions en què es celebrava l’arribada del solstici d’estiu, el ritu principal del qual consisteix a encendre una foguera. La finalitat d’aquest ritu era donar més força al sol, que començarà a ser més feble, ja que els dies a partir d’ara es tornaran a fer més curts fins al solstici d’hivern.
El foc també té una funció ‘purificadora’ entre la gent que el contempla, encara que als nostres dies molt em temo que ningú no està per la feina. Entre els sorolls dels petards que són un incordi i que tenen tota la fauna espantada, especialment les mascotes peludes, i el foc, tots estem una mica més cremats encara. A mi de petit em deien que no jugués amb el foc que a la nit em faria pipí al llit i de gran molts coincideixen a afirmar que millor que llençar petards és fumar-los-hi.
Molts dels urbanites aniran a la seva feina i no els fa mal gratar-se la butxaca per adquirir aquest material de foc servit en casetes cutres a un preu d’escàndol. Cal esperar que no calgui lamentar cap desgràcia encara que personalment estic ja dels petards fins als mateixos. La veritat és que molt ‘petard’ i ‘petarda’ estan solts. En qualsevol cas, millor fumar-los que no llençar-los, els petards… Oh yeah!
