Aquest cap de setmana passat del 8 i 9 de novembre va estar ple d’activitats a l’Horta. La tarda del 8 de novembre va començar amb una activitat del programa l’Art a l’Horta de la Paeria amb tastos de vins i productes de l’Horta de km 0 al Celler de Sanui, fent valdre l’excel·lència dels productors locals. Aquests van muntar unes parades amb una bona representació de la producció a l’Horta on hi havia melmelades, fruita, sidra, sucs ecològics, cervesa artesana, vins i molt més. Després, cap al vespre, el cabaret literari Prostíbulo Poéticova va captivar el públic amb la poesia vivencial i sorprenent, trencant la rigidesa dels recitals tradicionals per apropar-se al públic proposant uns bis a bis poètics. I finalment, el pianista lleidatà Ramon Matre i el seu grup van oferir un concert molt proper on va barrejar folk, jazz i música brasilera, aportant una proposta molt natural i artísticament innovadora. L’equip de cultura de la Paeria va comprovar, després de patir tot el dia pel mal temps, com aquest format de l’Art a l’Horta agrada perquè en un dia de fred el Celler de Sanui era ple de gom a gom, ben bé semblava el carrer Major per Nadal. L’Horta i la cultura fan un bon maridatge, està demostrat.
I el diumenge 9 de novembre l’Horta de Lleida es va omplir de vida i complicitats. I ho va fer a la 4a Ruta Solidària Down Horta que va ser molt més que una activitat esportiva, va suposar una jornada inclusiva plena d’activitats. El recorregut en forma d’infinit, de 3,5 quilòmetres, va simbolitzar la connexió eterna entre la terra, la història i les persones que l’estimen. Cada parada, guiada pels voluntaris de Down Lleida amb codis QR, descobria secrets de l’Horta en format àudio, llegendes de Templers i memòries dels antics canals, recordant-nos que caminar també és reconèixer d’on venim. Quan els participants van tornar a Granja Pifarré, la festa va continuar amb una celebració de la diversitat, teatre amb el Ramon Caballol de Sac Espectacles, poesia a càrrec del grup “Bon viure, bon riure i bon escriure”, zumba i música amb els DJ’s Joves de Down Lleida. L’Horta va respirar alegria, va demostrar que la solidaritat no coneix límits i que compartir és la millor manera de cuidar la terra. Un gest senzill que ho explica tot, en acabar l’acte a les 14 hores, tot i la gana de dinar i sense que ningú ho demanés, tothom es va posar a recollir cadires i taules ajudant a l’organització, en 10 minuts va quedar tot com si res. Quina passada, quina complicitat! Per això després d’un cap de setmana 100% Horta m’he fet una pregunta que també comparteixo amb tots vosaltres: Quina Horta no volem? I em dol, però fa mal de veure l’Horta travessada per noves i gegantines torres elèctriques, inundada de camps solars (quan hi ha milers de teulades) i observar finques ermes per la manca de relleu generacional.
Si realment volem una Horta de futur hem d’apostar amb força per la producció de qualitat, la transformació d’aliments, les experiències autèntiques i agroculturals i sempre, sempre, acompanyats dels millors valors. Però això demanarà tenir criteris molt clars amb un pla estratègic ben consensuat, protegir el nostre patrimoni agrari i invertir econòmicament si realment creiem en aquest futur positiu i esperançador. I no parlo només d’Administracions també ho dic per tots nosaltres, la ciutadania hi tenim molt a dir i a fer.
