Des que té ús de raó, la sevillana Carmen Larios no recorda haver gaudit d’una vida normal: banyar-se a la platja o practicar l’educació física en el col·legi són activitats impensables per a ella perquè ha de conviure amb una urticària colinèrgica produïda, entre altres agents, per la seva pròpia suor.
La malaltia que pateix és un tipus d’erupció cutània relacionada amb situacions que indueixen una elevació de la temperatura corporal, la qual cosa ha condicionat el seu dia a dia fins al punt de no poder fer la vida habitual d’una jove de 22 anys.
“És una cosa que sofreixo des de petita i que no és reversible. Dins de la urticària existeixen diversos tipus, però, a mi, en concret, m’afecta amb l’aigua de la mar, la suor i fins i tot, moltes vegades, amb l’aigua de la piscina”, relata a EFE Carmen.
La seva afecció ha anat evolucionant amb el pas dels anys i, encara que quan era petita tan sols li sortien unes petites rojors pel cos que li picaven, segons ha anat creixent s’han convertit en unes faves que arriben a aparèixer fins i tot dins de la gola, una cosa poc comuna en aquesta mena d’afeccions, i això li impedeix respirar amb normalitat.
A tot això, se li suma una nova complicació que s’ha manifestat des de fa un parell d’anys: quan apareix un brot, se li inflen les orelles produint-li una forta picor i fins i tot una inflamació del timpà que li impedeix sentir bé.
Dins de la classificació de les urticàries figuren la urticària crònica induïble -aparició de faves o inflor després d’estímuls en parts de la pell on s’han exercit- i la urticària crònica espontània, que s’inicia sense un estímul previ.
Segons explica a EFE el cap de secció de Dermatologia de l’Hospital Universitari Verge de la Rosada, Juan José Pereyra, el 30 % dels pacients coexisteix amb tots dos tipus d’urticària, la qual cosa produeix que hi hagi diversos mecanismes d’inducció en un mateix pacient.
La granellada sol aparèixer en el tronc i l’abdomen sobre un fons vermellós acompanyat d’una intensa picor. Aquestes urticàries cròniques ocorren quan es produeix un alliberament exagerat d’histamina davant estímuls que, normalment, no haurien d’induir aquest alliberament, la qual cosa provoca una disfunció del sistema immune.
“El diagnòstic sol basar-se en la clínica típica i confirmar-se amb la realització d’un test d’exercici, sigui en cinta de carrera o amb bicicleta estàtica fins a començar a suar i continuar amb l’exercici almenys 15 minuts fins que apareguin les lesions típiques”, indica a EFE el doctor Pedro Guardia, director de la unitat d’Al·lergologia de l’Hospital Universitari Verge Macarena.
Com alleujar els brots
Com en qualsevol altra mena de malaltia, davant un brot, i en el cas de no tenir ràpidament accés a un metge, es recomanen dutxes amb aigua freda i crema hidratant que baixin la temperatura corporal, sempre mostrant especial atenció a l’assecament del cos, que ha de realitzar-se sense fregar fortament la pell, sinó pressionant-la suaument per a així evitar incrementar l’estímul a la pell que intensificaria la picor.
“A més, a tothom que conec li compto la meva situació, ja que sempre porto amb mi una injecció d’adrenalina que prèviament explico com me l’han d’injectar perquè, en cas que se m’infli tant la gola que no pugui respirar, me l’administrin”, aclareix Carmen, que a més comenta que el més important quan es doni aquest tipus de situació és que el seu entorn es mostri calmat.
Després de provar sense èxit innombrables medicacions, la jove va començar a prendre en 2022 un medicament experimental que en un principi semblava ser la solució a la seva malaltia, però al cap de poc temps va començar a sofrir un fort dolor en la part baixa de l’esquena, on va començar a notar uns embalums.
Va ser diagnosticada de panniculitis, una inflamació de la capa de greix situat sota la pell, produïda per un efecte secundari d’aquest tractament. Ho va deixar després de prop de dos mesos amb febre i sense tot just poder moure’s pel dolor.
“Malgrat aquests efectes secundaris, jo em continuaria prenent aquests medicaments amb la condició de millorar la meva qualitat de vida. Per a mi era un regal el fer una cosa tan simple com sortir al carrer a l’estiu”, diu Carmen.
