La invitació de Robert Setó de fer el pregó del barri Universitat m’ha permès retrobar-me amb amics de la infància, com Joan Carles Batlle i Josep Maria Monyarch, i retornar als escenaris de les nostres diversions infantils. El punt de trobada per jugar era una figuera que hi havia a la cruïlla dels carrers Doctor Combelles i Canonge Brugulat. Allí decidíem si jugàvem a boles, anàvem en bicicleta, fèiem un partit al mig del carrer o emulàvem antigues batalles a la Serreta. El joc de boles tenia moltes variants. Podíem jugar al flendit o al carrilet. El contorn de la figuera estava solcat per un garbuix de rases on fèiem les curses de boles. Es tractava de fer fora del carrilet les boles dels contrincants. Segons un estudi d’OnePoll citat per El País, el 71% dels baby-boomers (els nascuts entre 1946 i 1964) jugaven regularment al carrer i “tenien una salut mental autopercebuda considerablement millor”. Ara hi ha preocupació perquè un de cada deu nens i joves genera algun trastorn mental. I no tota la culpa és de la tecnologia i internet, que també. “No és l’excés de mòbil –diuen els experts–, és la falta de carrer”.
Sessió: No iniciada
