La Llibreria Abacus acollirà demà a les 12.00 hores la presentació de ‘Lo fill del sagristà’, del mestre i professor d’institut ja jubilat, Josep M. Carles. A les 170 pàgines del volum, l’autor ofereix una singular crònica en forma de recull de fets, anècdotes, peripècies, emocions que fins el 1973 visqué en un habitatge a l’interior de la Catedral Nova de Lleida, on el seu pare n’era el sagristà. “Quan era petit i deia que vivia a la Catedral Nova de Lleida, despertava la curiositat i estranyesa de tothom. Ho diu el meu germà Salvador al pròleg i jo també ho signo.”
La publicació ha fet realitat un vell anhel: “Sempre que ens trobàvem amb la família i explicàvem les anècdotes de la nostra infantesa a la Catedral, em venien ganes de posar-les per escrit”, explica. Tot i que reconeix que va ser Josep Varela, que com se sap va viure a La Seu Vella i en va deixar constància escrita en un llibre, qui va animar-lo d’una forma més definitiva. Josep Maria Carles el qualifica com un tribut i homenatge als seus pares: “Molts cops pensem amb els meus germans el Jordi, l’Ignasi i el Salvador, que no els vam saber agrair prou tots els sacrificis que van fer per nosaltres, en aquells anys tan difícils i en aquella Lleida gris i fosca”.
Amb “Lo fill del sagristà”, l’autor vol també, donar a conèixer la Catedral Nova de Lleida: “A posar-la en valor, ja que és una perfecta desconeguda per gran part de la ciutadania; el nostre estimat temple viu a l’ombra de la Seu Vella, fins i tot físicament. També he volgut posar a l’abast una sèrie de rituals religiosos força desconeguts”.
Tot i que el protagonista principal del llibre és el pare de l’autor, el Josep; la mare, la dona del sagristà, hi té també el seu protagonisme: “Sobretot quan descric la nostra vida quotidiana. Aquesta valoració del paper de la mare ja va ser una de les primeres observacions que les meves filles van fer als primers esborranys que els hi vaig fer arribar; volien que la seva estimada padrina hi tingués protagonisme”.
Uns altres protagonistes dels quals se’n parla al llibre són els canonges i beneficiats d’aquell temps: “Ho faig amb respecte i fins i tot afecte. En un sol cas deixo constància de la desavinença amb un d’ells”. Pel que fa als processos legals sobre les terres de Montagut que posseïa el Capítol creu que són del tot conegudes: “I per tant no es poden considerar com a crítiques a l’Església de Lleida.”
L’autor està sorprès de l’acceptació del llibre: “Per les referències que tinc de les llibreries, les vendes van molt bé. Crec que la magnífica fotografia de portada del fons Gómez Vidal, molt ben editada per Pagés, així com el títol un xic intrigant, ajuden a què el potencial lector se senti temptat a veure què hi havia darrere aquella finestra”. El llibre descobreix alguna intimitat de l’autor i dels seus germans protagonistes de peripècies dins la Catedral: “Destacaria les que tenen a veure amb algunes peces que ara són al Museu de Lleida. Els nostres jocs a la sala dels Tapissos, l’esgarrinxada que vam provocar a la pintura del Crist d’Alonso Cano i que el pare va mirar de dissimular”, conclou l’autor.
