El president rus, Vladímir Putin, va posar ahir condicions perquè no hi hagi més guerres amb Occident i, per primera vegada, es va mostrar disposat a garantir la seguretat dels votants en cas que Ucraïna convoqui eleccions presidencials.
“¿Hi haurà una nova operació militar especial? No hi haurà cap operació si vostès ens respecten. Si respecten els nostres interessos com nosaltres sempre intentem respectar els seus”, va dir en respondre durant quatre hores i mitja en directe per la televisió a les preguntes de la premsa i la ciutadania russa.
Va ser el Putin més humà que es recorda, ja que, a més de mostrar-se més conciliador a Ucraïna, es va emocionar en parlar dels soldats russos i va admetre estar enamorat.
“Si vostès no ens enganyen, com van fer amb l’ampliació de l’OTAN cap a l’Est”, va afegir, i va ressaltar que Moscou només exigeix “el compliment de les promeses i obligacions assumides pels socis occidentals”, va afirmar.
Putin va recordar que l’Aliança Atlàntica fins i tot va plantejar al seu moment l’URSS i Rússia sumar-se al bloc, i va insistir que l’única manera de prevenir nous conflictes és “un nou sistema de seguretat a Europa”.
“Estem disposats a treballar amb vostès. Amb el Regne Unit, amb tot Europa i amb els Estats Units, però en peus d’igualtat”, va assenyalar, en resposta a la BBC, i va afegir que Rússia i Europa “es complementen”, i per això estan condemnats a entendre’s.
“Nosaltres estem disposats a cessar immediatament les accions militars en cas que es garanteixi la seguretat de Rússia a mitjà i llarg termini”, va ressaltar.
Putin va insistir a anomenar “ximpleria” i “disbarat” les acusacions que Rússia es planeja atacar un país europeu quan conclogui la guerra a Ucraïna.
També va negar que el Kremlin hagi rebutjat el pla de pau per a Ucraïna presentat pel seu col·lega nord-americà, Donald Trump, i va subratllar que ara “la pilota” és a la teulada de Kíiv i els seus aliats.
“Això és absolutament incorrecte i no té cap fonament (…) La pilota es troba totalment del costat dels nostres adversaris occidentals, principalment, del cap del règim de Kíiv i dels seus patrocinadors europeus”, va assenyalar.
Va recordar que a la cimera d’agost passat a Alaska “gairebé acceptem les propostes del president Trump” després que els emissaris de la Casa Blanca demanessin al Kremlin fer “certes concessions”. “Trump realitza importants esforços per posar fi al conflicte”, va afegir.
Respecte d’això, ha destacat que en la nova estratègia de seguretat nacional dels EUA, Rússia ja no és “l’enemic”, i va fer una crida a l’OTAN a deixar de preparar-se per a una futura guerra. A més, es va mostrar disposat a garantir la seguretat en cas de convocatòria d’eleccions a Ucraïna, però va descartar un possible cessament total de les hostilitats. “Estem disposats a pensar en com garantir la seguretat en cas d’eleccions a Ucraïna. Encara que sigui, cessar o abstenir-se de fer atacs a la rereguarda el dia de les eleccions”, va apuntar.
La UE no consensua els actius russos i farà un préstec a Ucraïna
Els líders de la UE van acordar ahir finançar Ucraïna amb 90.000 milions d’euros el 2026 i el 2027 a través de l’emissió de deute a càrrec del pressupost comunitari, deixant de banda de moment el pla inicial de basar-se en els actius russos.
“Tenim un acord. S’aprova la decisió de proporcionar 90.000 milions d’euros d’ajuda a Ucraïna per al 2026-2027. Ens comprometem i complim”, va anunciar el president del Consell Europeu, António Costa.
Tot i que l’objectiu principal era tirar endavant aquest préstec utilitzant l’efectiu que generen els actius russos immobilitzats que van vencent, com havia privilegiat la Comissió Europea, els líders finalment es van decantar per recórrer a l’emissió de deute comú davant les objeccions fonamentalment de Bèlgica, on s’allotja la majoria d’aquests actius, per valor de fins a 185.000 milions d’euros.
El president espanyol, Pedro Sánchez, va defensar que la UE proporcioni a Ucraïna un préstec de 90.000 milions d’euros per als dos anys vinents recolzats pel pressupost comunitari, però va considerar de justícia que Rússia hagi de pagar el dany causat amb els seus actius congelats.
