Els pagesos s’han mobilitzat d’una manera mai vista fins al moment davant la greu situació que viuen i la manca de solucions. Han esclatat i han dit prou i una prova d’això són les massives protestes d’aquest dimarts amb talls a diverses carreteres catalanes. Parlem amb un pagès de Balaguer, Sinto Baldomà, propietari d’una granja, que ens explica en primera persona per què protesten i quins són els problemes que pateixen els agricultors i ramaders.
Els motius són diversos: els baixos preus que els paguen, l’increment de costos, la competència deslleial, la nova política agrària comuna (PAC) i, sobretot, l’excés de burocràcia. Començant per aquest últim punt, Baldomà es queixa que “no té sentit” i afirma que pot arribar a passar una quarta part del dia fent papers o pensant com fer-los. A banda, comenta que ara els exigeixen fer-ho tot de manera telemàtica. És el que es coneix amb el nom de Quadern Digital d’Explotació Agrícola (CUE), un aspecte que els pagesos més joves encara fan, però que resulta més difícil per a la gent gran. “Hem d’informar quan acabem d’ensulfatar, si llencem un nou abonament i quan acabem de fer una feina. Ja portem llibres de camp per explicar tot el que fem i els productes que apliquem, però que ara, a banda de treballar tot el dia, hàgim de fer paperassa no sé quin sentit té tot això”, va afirmar Baldomà.
Davant això, molts agricultors s’estan veient obligats a contractar un gestor perquè “arriba un punt que ja no els pots fer tú sol els papers. Això suposa més costos. Si no tens beneficis i, a més a més, tens despeses sobredimensionades al damunt… És molt exagerat”, explica el ramader de Balaguer.
Sobre la nova PAC, el principal instrument regulador en l’àmbit de l’agricultura a tota la Unió Europea, Baldomà explica que va haver de sembrar blat en una zona en la qual sempre plantava ordi, sense obtenir cap rendiment i perdent diners. “Però ho havia de fer per les exigències que ens posen des d’Europa i per poder estar sotmès a la PAC”, assenyala. “Hi ha fruits que funcionen en una zona i en una altra no, i ells posen una normativa a nivell europeu sense tenir en compte això. Si no et funciona un producte per la terra que tens o el clima, que hem de fer?”, es pregunta.
En relació amb els preus, Baldomà diu que “no acompanyen” i exposa la realitat del sector. “Nosaltres fem un producte que venem i ens posen el preu que volen ells. Estem condemnats a cobrar el que volen pagar i no el que realment val el producte”. Aquesta situació, com explica el Sinto, provoca que molts agricultors i ramaders venguin a pèrdues. Els pagesos reclamen que es compleixi la llei de la cadena alimentària, dotant-la dels recursos necessaris i defensen que caldria un observatori de preus i sancionar les grans cadenes. La competència deslleial de països tercers amb la introducció dels seus productes als mercats locals és un altre dels maldecaps del sector, ja que això es tradueix amb preus més barats i una afectació “molt gran” per als pagesos.
El ramader lleidatà posa l’exemple de la producció d’ametlla, que aquest any s’ha vist afectada per la sequera i explica que tot i que no hi havia producte, el preu augmentava cada dia perquè “l’importaven de zones on sí que n’hi ha i el venen a un preu molt baix”. Finalment, Baldomà també avisa de possibles conseqüències si la situació no canvia en el futur. “Sense el camp hi haurà gana perquè no tohom podrà menjar i el problema vindrà no a molt llarg termini”.
