Tornem a tenir polèmica sobre si la Festa Major de Lleida ha de tenir pubilles i hereus. El govern de la Paeria ha anunciat la substitució dels joves vestits de catalanets per la nova figura dels “joves referents”. El govern municipal vol que aquest jovent sigui “un referent a seguir en l’àmbit de la investigació, la cultura, l’esport o l’àmbit social”. L’oposició ha criticat bruscament la iniciativa socialista perquè les pubilles i els hereus “formen part d’una tradició arrelada a la nostra cultura popular, vinculada a la identitat, la història i el patrimoni de les nostres terres”. L’empescada dels “joves referents” es pot aplaudir o criticar. A mi em sembla que els joves referents de la ciutat no estaran per enfarcellar-se faixes i barretines. En tot cas, les pubilles i els hereus no són un costum tan ancestral. No fa pas tant que teníem “la Reina de las Fiestas y las Damas de Honor”. Era costum que la Reina fos la filla del governador civil. Van ser reines, les filles de Martínez-Val i d’Aparicio Calvo-Rubio. Una de les feines de la cohort festiva era assistir a la recepció que oferia la cervesera San Miguel. La crònica de l’acte de 1969 acabava així: “Seguidamente, actuaron la Tuna del Colegio Menor San Anastasio, así como un artista de este Colegio, Pano, quien interpretó una deliciosa parodia titulada ‘El tarataja’, que fue muy aplaudida”. Com veiem, canviar no fa polls.
Sessió: No iniciada
