El 40% dels adults ha patit bullying durant la seva infància a Espanya. Gairebé un 7% dels estudiants entre 4t de primària i 4t d’ESO pateixen bullying, i un 2% reconeixen que són agressors. Les xifres parlen per si soles, i són esfereïdores, però ningú neix assetjador, un assetjador es crea, i els episodis d’assetjament no és una baralla entre nens, coses de canalla sinó que és una conducta violenta basada en una relació de desequilibri entre dues parts que estan en igualtat. És una relació de sotmetiment i domini, que compta amb la complicitat dels companys i que moltes vegades no es denuncia per por a represàlies. Un de cada tres víctimes no li explica a ningú que pateix assetjament escolar, per por, per no preocupar als pares i perquè creuen que no servirà de res. La víctima es troba sola, aïllada, sofrint coaccions i agressions físiques, i a les xarxes socials, situació que de vegades provoca pensaments suïcides. El bullying pot arribar a ser crònic, quan el sistema no respon, i la família no intervé, ja que si hi hagués intervenció per part dels adults la situació d’assetjament acabaria. Per això és important no treure-li importància a la mínima senyal. El que vivim durant la infància i l’adolescència ens acaba marcant la resta de la nostra vida, i està a la mà de les institucions, el sistema educatiu, les famílies i de la societat acabar amb la xacra de l’assetjament escolar.
Sessió: No iniciada
