El dia que el Ministeri de Cultura va anunciar la candidatura de la transhumància a Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco, estàvem, per casualitat, al parc natural de Sierra de Cebollera. A Lumbreras, vora l’ermita de la verge de la Luz, hi ha el Centro de la Trashumancia, un museu que explica aquest “patrimoni cultural i etnogràfic, reflectit en festes i tradicions, en la toponímia, la gastronomia i l’arquitectura relacionats amb aquesta activitat”, segons detalla el Ministeri de Cultura. El museu de Lumbreras se centra bàsicament en la Cañada Riojana i obvia Catalunya. A casa nostra, però, conservem encara notables vestigis que vam recórrer fa anys amb el Centre Excursionista de Lleida, de la mà del Pep Godoy. La transhumància era una feina dura, però essencial per a la supervivència. A l’esmentat museu hi ha uns versos de Francisco Gregorio de Salas que retraten la gent de la transhumància: “Es la gente riojana / oficiosa de manera / que muy bien a otra cualquiera / la puede cardar la lana, / es fuerte, robusta y sana / y tiene todo su gozo / vivir en campaña rasa / y abandonando su casa / pasar la vida en un chozo”.
Sessió: No iniciada
Menu
