Repeteixo títol d’article. Ja en vaig publicar un amb el mateix títol al mes de setembre de l’any passat, comentant la sentència que havia dictat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) carregant-se onze articles del decret pel qual es regulava el règim lingüístic del sistema educatiu no universitari. En concret va anul·lar tots aquells preceptes que establien, de manera directa o indirecta, una preferència en favor del català o de l’aranès com a llengües vehiculars de l’ensenyament al nostre país.
Aquella sentència va ser recorreguda per la Generalitat i les quatre associacions que havien comparegut per defensar el reglament. Els recursos estan pendents de sentència i, de moment, no hi ha data prevista perquè es resolgui. Per tant, la decisió anul·lativa de l’any passat no és ferma i els preceptes afectats estaven en vigor, a l’espera d’allò que digués el Tribunal Suprem.
Però vet aquí que l’associació demandant, l’“Asamblea por una escuela bilingüe de Cataluña”, va sol·licitar al TSJC que mentre no és dictés sentència definitiva, acordés l’execució, amb caràcter provisional, de la que ell havia dictat. És a dir, que durant aquest període aquella sentència desplegués els seus efectes com si fos ferma, tot i que caràcter provisional, a l’espera del resultat final dels recursos. Doncs bé, aquesta setmana hem conegut la decisió del TSJC, que ha acollit la petició de la demandant i ha acordat l’execució provisional sol·licitada. És cert que la interlocutòria denega altres peticions de l’associació que ha considerat improcedents. Però la part important és la que es refereix a allò que precisament el Tribunal tenia competència per decidir, és a dir, l’execució provisional.
En definitiva, per tant, ara com ara els preceptes anul·lats per la sentència del TSJC, tot i que no sigui ferma, hauran de considerar-se anul·lats. Crec que és una decisió absolutament discutible des de la perspectiva jurídica. Però no hi ha cap dubte que respon a una línia ideològica clarament sostinguda pel tribunal des de l’inici mateix de la tramitació del procés. El TSJC està absolutament convençut, com ho està l’associació recurrent, que no és admissible prioritzar la llengua catalana o l’aranesa en el seu respectiu àmbit territorial. Segons el tribunal no és tolerable que el sistema educatiu es decanti en favor d’aquestes dues llengües.
És curiós de tota manera que, per justificar la seva decisió, el tribunal consideri que si s’apliqués el decret s’estaria causant una lesió als drets constitucionals dels alumnes que no volen aquesta prioritat del català i l’aranès. No sembla importar-li en absolut que aquells altres alumnes que si que ho volen vegin frustrades les seves legítimes expectatives pel mateix motiu.
És evident que el TSJC no té en compte que, com deia en el meu anterior article sobre aquest mateix cas, la nostra llengua està en risc de desaparició. La simple comparació del seu ús social quotidià de fa unes dècades amb el d’ara encongeix el cor. Les causes d’aquest procés són variades i complexes. Em sembla evident que una d’elles és que no tenim un estat que la defensi. I la interlocutòria d’aquesta setmana n’és una prova més (espòiler: no la última).
