Per inassolibles que semblin, encara que sàpigues que no ho aconseguiràs, perseguir somnis ens dona un propòsit a la vida, una direcció. Ens dona sentit e intenció a la nostra vida. Per això és tan important tenir somnis per llunyans i inassolibles que siguin. Perquè complir-los és una gran alegria, però perseguir-los ens desenvolupa com a persones, ens fa més tolerants a la frustració. El procés d’intentar aconseguir una meta ens ajuda a pensar a crear noves habilitats. Ens dona creixement personal i autoestima. Ens fa enfrontar-nos a desafiaments i això enriqueix la nostra experiència vital. Per als que ja sou assidus als meus articles haureu sentit més d’una vegada aquesta frase: “No és el destí, sinó el camí”, i a més últimament alguns diuen que també importa qui t’acompanya. Esta bé tenir més d’un somni, esta bé tenir-ne alguns que ens vegem amb suficient capacitat per aconseguir-los. Però de debò no és tan important la meta com tot el que podràs desenvolupar-te com a persona. Ho dic de debò. Jo ara mateix segueixo un somni impensable, impossible, increïble. La veritat és que estic segur que no l’aconseguiré, però penso divertir-me i patir intentant-ho. Perquè, què és la vida sense un propòsit? Te la imagines sense saber què fer, sense il·lusió per res? I si bé és cert que pots abandonar, la meva opinió és que millor perseguir una estrella que deixar de mirar al cel.
Sessió: No iniciada
