El passat mes de febrer, Tatxo Benet rebia a Lleida de mans de Maite Utgés la distinció Paul Harris Fellow que atorguen els Rotary Club pel “compromís amb els valors de servei, ètica i lideratge en benefici de la comunitat”. L’acte va comptar amb l’assistència dels governadors del Districte 2202 del Rotary Internacional Josep M. Buqueras i Raül Font-Quer. En el seu parlament, Tatxo Benet va fer una defensa aferrissada de la llibertat de pensament i de la llibertat d’expressió. Per això va crear el Museu de l’Art Prohibit, ubicat a Barcelona, una mostra del qual havia d’exposar-se a Escaldes-Engordany (Andorra) fins al 20 de setembre. La mostra duia l’irònic títol de La censura és la comissària d’aquesta exposició. A fe de Déu! Poc abans de celebrar-se l’acte inaugural, la cònsol major del comú (ajuntament) d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, va fer despenjar la portada que la revista satírica francesa Charlie Hebdo va publicar després de patir l’atac terrorista de 2015. Gili ha argumentat motius de seguretat pel “creixent risc d’atemptats” per la proximitat dels Jocs dels Petits Estats. “Prefereixo censurar que anar a un funeral”, ha dit la cònsol major. L’objectiu de Tatxo Benet amb el Museu de l’Art Prohibit “consisteix a transformar els episodis de censura en una eina de reflexió crítica per a la ciutadania”. Objectiu complert. Què és primordial? La seguretat o la llibertat? Sense seguretat no hi ha llibertat. Sense llibertat no hi ha seguretat.