No estreno l’any amb els bons propòsits clàssics: em conformaria amb conservar la salut, els amics i el bon humor. I com no és qüestió d’iniciar el 2024 amb males vibracions, ho faré amb un plantejament un xic nostàlgic, rememorant alguns dels moments més entranyables d’una de les meves aficions preferides: viatjar. Instants com aquella matinada al Cap Nord, destapant un Rioja mentre contemplàvem el Sol de Mitjanit. Curiosa va ser també l’entrevista que, en qualitat de turistes “exòtics”, ens va fer una periodista lapona a Finlàndia. O quan vaig albirar, l’únic passatger d’un vaixell turístic per a 30 persones, la ciutat submergida de Simena en un creuer per la costa lícia de Turquia, una experiència visual quasi onírica. Experiència olfactiva va ser el primer contacte amb l’antiga Txecoslovàquia, la bellíssima ciutat de Ceský Krumlov, amarada de la intensa fragància del fum de carbó de les calefaccions. Evoco amb emoció la recepció extraordinària que ens van fer en un hotelet de Coblença, el Simonis, a les dues de la matinada, amb cafè, cervesa i schnapps de fruita. I el descobriment del miradouro de Santa Luzia, indret ideal per degustar una bica (cafè) mentre fruïm d’una panoràmica única d’Alfama. No he oblidat tampoc les increïbles postes de sol de la hamada algeriana, al Sàhara, on s’aixequen els campaments sahrauís. No ho podia resumir millor l’escriptor Cesare Pavese: “no es recorden els dies, es recorden els moments”.
Sessió: No iniciada
