Aquest passat dimecres va vèncer el termini per plantejar esmenes a la proposició de llei d’amnistia que va ser admesa a tràmit pel Ple del Congrés dels Diputats del dia 12 de desembre. A banda de les esmenes a l’articulat que s’han presentat, n’hi ha hagut dues a la totalitat que han causat un rebombori considerable, i ben justificadament. Han estat les presentades pels grups parlamentaris del Partit Popular i Vox, totes dues per separat i totes dues amb un text alternatiu al de la proposició de llei.
L’esmena del Grup Parlamentari Vox és, com ja podeu suposar, un despropòsit. La veritat és que no es molesta ni tan sols en argumentar perquè no s’ha d’aprovar l’amnistia i va encarada directament a modificar lleis bàsiques de l’estat en un sentit descaradament regressiu. El text alternatiu que proposa pretén modificar el Codi Penal, la llei electoral, la llei del referèndum i la de partits polítics. Jo crec que hi apareixen tots els tics de la seva ideologia: des de la instauració d’una nova pena de pèrdua de la nacionalitat espanyola (només per als casos en què aquesta nacionalitat hagi estat adquirida i no ho sigui d’origen) fins a la il·legalització dels partits polítics quan “els seus estatuts, programes o declaracions tinguin per finalitats declarades trencar la unitat d’Espanya i l’ordre constitucional que en ella es fonamenta, o perseguir la separació d’una part del territori nacional”.
L’esmena a la totalitat del Grup Popular sembla bastant més coherent. En la seva exposició de motius dedica cinc dels seus sis apartats a argumentar la inconstitucionalitat de la proposició de llei d’amnistia. No m’acaben de convèncer els seus arguments, però entenc que es puguin defensar i no tinc cap seguretat que el Tribunal Constitucional no els acabi acceptant. No m’agrada gens, en canvi, el to amb què es defensen, absolutament en la línia d’enfrontament i tensió que des de fa un temps caracteritza la política espanyola, sobretot a ran de la frustració que li van causar a la dreta causada els resultats del 23 de juliol. Si una persona, o un grup, sosté que una opció és contrària a la llei, ho argumenta tan bé com sigui possible i els tribunals ja ho decidiran. Però l’esmena del Partit Popular adopta un to bel·licista que crec que la desqualifica per ell mateix.
El text alternatiu que proposa el Partit Popular fa la impressió que ha estat afegit per no ser menys que Vox. Proposa diverses reformes al Codi Penal que no troben una adequada justificació en l’únic apartat de l’exposició de motius que s’hi dedica. En definitiva, en lloc de limitar-se a argumentar en contra de l’amnistia, prefereix unir-se als escarafalls de la dreta més salvatge. Així els ha anat. Però us recordo que els ha anat d’un pèl d’assolir la majoria absoluta que els hauria permès aprovar tot això que ara proposen en aquestes esmenes.
