Els periodistes i els bars són cosins germans (he fet un rodolí) o, almenys, abans ho eren. Als bars, les persones (les fonts informatives) es desinhibeixen (sobretot a la segona ronda) i faciliten informacions, confidències i potser secrets. Però avui no vull parlar d’això en concret. Als bars també es pot parar l’orella dels clients que en parlen sense tenir constància de ser escoltats. Aquesta tàctica o tècnica periodística ofereix molts dubtes deontològics, ho reconec. Confesso que ara intento justificar-me pel que us explicaré tot seguit. Aquesta setmana hi havia uns operaris xerrant animadament a un bar. Eren treballadors peruans, que porten, segons van dir, 30 anys instal·lant fibra òptica i que, ara, a Lleida, treballen “d’ajudants dels ajudants”. Segons ells, tenen molta més sapiència i traça en la matèria que els seus caps, però tot indica que estan discriminats per pagar-los menys del que toca. És clar que no descobreixo res que no sapigueu la majoria de vosaltres: que algunes (o moltes) empreses són segurament irregulars i certament inhumanes. Periodistes o no, farem bé de parar l’orella per escoltar i valorar aquesta gent immigrant explotada perquè uns quants s’enriqueixin i perquè molts altres cobrin la pensió.