Dona, jove i altament qualificada és el prototip de persona immigrant més ben acollida per la ciutadania, segons constata una revisió a gran escala sobre la literatura científica existent al voltant de quins atributs influeixen més en el grau d’acceptació de la ciutadania envers les persones estrangeres. L’estudi, publicat a la revista ‘Science Advances’, consisteix en una metaanàlisi de 100 estudis recollits en 34 articles científics sobre per què la gent accepta alguns immigrants i altres no. En total, s’han tingut en compte dades de 142.817 persones de 36 països, la majoria d’Europa i els Estats Units. El treball, dirigit per l’investigador de Harvard, Marco Aviña, indaga en les percepcions que els ciutadans del país receptor tenen dels immigrants i que sovint s’investiguen com si fossin una sola entitat, malgrat que els sentiments dels ciutadans del país d’acollida solen ser complexos.
Els resultats indiquen que hi ha un consens global a favor de persones joves, altament qualificades o que arriben al país fugint de la violència. Els ciutadans prefereixen aclaparadorament els immigrants altament educats, empleats i ben qualificats. L’immigrant amb aquestes condicions té un avantatge d’aproximadament 10 punts percentuals en les probabilitats de ser admès per la societat receptora. En els estudis realitzats entre el 2020 i el 2024, la preferència per immigrants empleats i altament qualificats va ser gairebé el doble de fort que en el període del 2012 al 2019, un canvi impulsat pels ciutadans de baixos ingressos, que, davant l’augment de la migració global, temen pels seus llocs de treball o cobertures socials. La capacitat de parlar fluidament l’idioma del país receptor és l’atribut cultural més valorat universalment, atorgant un avantatge important d’uns 10 punts percentuals; seguit de la pertinença a la religió majoritària al país, que brinda una preferència de 5 punts, i pertànyer al grup racial majoritari, que suma 3,7 punts. Les persones enquestades expressen preferència per immigrants que no provenen de països musulmans, cosa que penalitza en 2,65 punts percentuals en les seves probabilitats d’acceptació. L’anàlisi revela que la ideologia política dels ciutadans marca la diferència a l’hora de percebre els immigrants. En general, mentre les persones de dretes prioritzen la similitud cultural, les persones d’esquerres valoren més els factors humanitaris que no pas la religió o l’idioma. En un article d’acompanyament a aquest estudi, la investigadora de la Universitat de Lovaina, Judit Kende, crida l’atenció sobre el fet que aquests resultats donin contradiccions “desconcertants”. “Els ciutadans afavoreixen els immigrants que fugen de la violència, però no els agraden els immigrants que pateixen estrès posttraumàtic o tenen alguna discapacitat física, dues conseqüències habituals de les víctimes de la violència”, apunta.
