Per molts anys!

Amb els amics et poden unir moltes anècdotes i complicitats, algunes de transcendents, però en determinats casos arribes a compartir circumstàncies que tracen vides paral·leles. Amb un dels meus amics vam estudiar la mateixa carrera, tot i que en promocions distants; vam coincidir com a periodistes a LA MAÑANA durant un bon grapat d’anys; ens vam convidar mútuament als nostres casaments, que vam celebrar al mateix restaurant amb dos anys de diferència; i fins i tot vam negociar conjuntament amb una entitat bancària la hipoteca dels nostres habitatges respectius. Va deixar el diari per centrar-se en els negocis familiars, però vam tornar a coincidir de nou amb el pas dels anys, primer en una empresa de comunicació que ell havia impulsat i després en el nostre retorn a LA MAÑANA, amb càrrecs i responsabilitats diferents, però amb el mateix objectiu de preservar un diari que ha estat un referent a les terres de Lleida. Perquè el meu amic és la persona més compromesa que conec, i m’atreviria a dir que no hi ha ningú aumon que arribi al seu nivell d’implicació desinteressada. Va decidir involucrar-se en el rellançament d’aquesta capçalera històrica per un sentimentalisme que frega el romanticisme, però també ho ha fet en la promoció i salvaguarda de les arrels culturals i identitàries dels seus pares, en la defensa del seu barri natal i, de retruc, del moviment veïnal a Lleida, o en l’empara del seu ideari polític malgrat el respecte i l’acollida per la resta d’opcions i candidats. Per damunt de tot hi ha, però, el cultiu de l’amistat i, especialment, el compromís amb la família, que sembla donar sentit a tot allò que projecta, que fa i que decideix. Ahir, ell va fer mostra del seu tarannà, compartit amb la seva dona, renovant també els vots matrimonials en el seu 25è aniversari de casament, acompanyats de gent que els aprecia i els estima i que reconeix i agraeix la seva manera de ser. Moltes felicitats, parella! Per molts anys més de compromís compartit.