El biòleg, investigador, escriptor i exdiputat de la CUP al Parlament, Pau Juvillà Ballester, ha publicat recentment ‘El vertigen interior’ (Pagès Editors), una novel·la que barreja els fets històrics amb la ficció i que viatja des del present fins a alguns episodis clau del final del franquisme i la transició a Lleida. “Té alguns elements del gènere negre, com la investigació d’un assassinat, però no segueix tots els seus cànons, i la novel·la històrica també té molta presència”, explica Pau Juvillà, que anteriorment ja ha escrit llibres sobre la història del moviment obrer i de l’independentisme i també dues novel·les negres, ‘Primàries de sang’, amb David Marín, i ‘Assassinat al Consell Polític’.
La novel·la se centra, d’una banda, en un moment actual en què una jove diputada lleidatana que apareix morta, i de l’altra, en tres episodis significatius d’aquella època a terres lleidatanes, que s’aniran lligant fins a trobar-se. “Un és l’1 de maig de 1969, quan es van produir moltes detencions a la ciutat; després està la caiguada dels 113 de l’Assemblea de Catalunya a Barcelona, l’any 1973, on havia força gent de Lleida; i finalment l’11 de setembre del 1972, quan el Front Nacional de Catalunya va organitzar una acció conjunta a tot el territori, des del Pirineu fins al Pla”, detalla l’escriptor.
La ficció, però, no només se cenyeix a la història actual, sinó que també es permet “llicències literàries” en les parts que aborden aquests fets clau succeïts en aquest període. De fet, més enllà del treball de documentació habitual per afrontar el text, Juvillà també ha fet moltes entrevistes a gent que va viure aquells moments, el que li ha permès “recuperar una memòria que no es pot trobar als diaris”. Una cosa, diu, que no es podria fer en un llibre més assagístic, on s’ha de poder contrastar la informació rebuda i ser “més científic”. D’altra banda, el llibre no és aliè “al meu pensament polític i de la meva denúncia sobre tot aquell procés” assegura d’un període que defineix com “molt convuls però també molt interessant”, i afegeix que “com deia Pedrolo, la literatura també és una arma política”. A més, Pau Juvillà també ha volgut fer alguns homenatges en aquesta tercera novel·la. D’aquesta manera, cada capítol comença amb la cita d’un escriptor o escriptora lleidatana de novel·la negra i el títol del mateix fa referència a diverses cançons de la banda de rock lleidatana Rosas Rojas.
