A Lleida tenim un problema –bé, en tenim molts però aquest és greu i crònic– de fa dècades que es repeteix any rere any i que els polítics, de tots els colors i de totes les institucions, no han volgut o no han sabut resoldre de manera eficaç. S’han limitat a fer promeses, a escriure articles de propaganda i a posar pedaços que no han dut enlloc. Ho heu endevinat: l’allotjament dels temporers durant la campanya de la fruita. Si aneu a l’hemeroteca veureu que fa 30 anys ja ocupaven els titulars dels diaris, i ara estem igual per no dir pitjor. En un parell de mesos tornarem a tenir la imatge penosa i vergonyant de gent dormint i fent les seves necessitats al carrer, per moltes reunions i faramalles dels que manen. Un exemple, la Generalitat ha anunciat ara un alberg al Segrià per 40 places, un altre pedaç que el volen vendre com un gran què. El paer en cap de Lleida escrivia diumenge en aquest diari que “faré tot el que estigui al meu abast perquè ningú hagi de dormir al ras”, paraules per un sermó o per un míting, però que no porten enlloc. I és que ens les foten doblegades per tot arreu, com quan proclamen: “Lleida, on floreixen els comerços” (serà “on es floreixen”, comenta un amic), perquè els mateixos que firmen aquestes paraules aproven un macrocentre comercial als afores. Si no vas a votar, no tens dret a queixar-te, et diuen. Tanmateix, votar… d’acord, però a qui? No ens ho posen gens fàcil.
Sessió: No iniciada
