Si voleu viure una aventura no cal anar a un parc de tirolines del Pirineu, ni a la selva amazònica; només cal fer una volteta a peu pel centre de Lleida. Us trobareu de ben segur una gran quantitat de semàfors i cal que aneu ben aprovisionats de paciència, que ja sabeu que es perd molt aviat. Allò normal és que us facin aturar, ben vermells. Alguns tenen l’amabilitat d’informar-vos del temps que haureu d’esperar fins que es dignin deixar-vos passar i, sobretot, després que us hagi crescut la barba esperant, vigileu, perquè sembla que hi ha més daltònics que no us penseu. Penseu també que quan el color del llum us deixi creuar haureu de travessar un carrilet, probablement acabat d’estrenar, per on se suposa que han de passar les bicicletes i els patinets. I ja hi hem arribat, treu el cap el patinet, un mot que sempre havia evocat la diversió i que ara s’ha convertit en maleït, per culpa d’alguns usuaris que han mostrat una total anarquia i de la permissivitat d’aquells que han de vetllar perquè es circuli correctament. Si heu pogut acabar sans i estalvis la passejada –on també haureu pogut esquivar tifes i gaudir de les deixalles, objectes i mobles diversos fora dels contenidors–, ja podreu seure i reflexionar. En menys d’un any arriben les urnes i haureu de tornar a carregar-vos de paciència, perquè sentireu i llegireu moltes bajanades, molts venedors de bondats inexistents i moltes promeses inassolibles. Que el seny us acompanyi.
Sessió: No iniciada
