Les catàstrofes naturals són fenòmens apocalíptics. Veneçuela ha viscut un episodi amarg arran de dos terratrèmols consecutius de magnituds de 7,2 i 7,5, respectivament. Aquest país és analogia de contrastos, talment com la vida mateixa, atès que l’existència són contradiccions. Veneçuela és una potència de reserva petrolífera que conviu amb emergència política, econòmica i social i, ergo, els veneçolans tenen una qualitat de vida baixa. La deficiència de productes bàsics i els impediments d’accessibilitat a la sanitat i a l’electricitat dissenyen una precarietat inapel·lable. Mentre una part del món viu en abundància, una altra part s’ofega en l’escassetat i la desgràcia. Nogensmenys, tots som humans. Hem de pensar que som una de les fulles d’un arbre, i l’arbre és tota la humanitat. No podem viure sense els altres, sense l’arbre, deia Pau Casals. Ensems, la vida és atzar i la vulnerabilitat n’és inherent.
Sessió: No iniciada
