La vida és cíclica tot sabent que els finals són nous inicis. Comença setembre, un mes on tot torna i retorna essent analogia de transició entre la calma estival i la tornada a la rutina. S’endega un nou curs escolar que representa il·lusió, oportunitats, reptes, creixement i aprenentatges, atès que el delit és un motor que no s’ha d’esvair. Àdhuc, si apel·lem a la natura, setembre és verema, el colofó per a l’elaboració del vi. Endemés, el safir és la pedra que simbolitza el setembre i que significa serenitat i saviesa. De fet, els grecs creien que la saviesa cerca estructurar el desordre, abraçant el binomi cosmos i caos. Cal reorganitzar-nos com a societat per combatre els homicidis i revisar les lleis de responsabilitat penals per condemnar els actes en detriment de la raça, l’ètnia o l’edat. L’ordre és el plaer de la raó, però el desordre és la delícia de la imaginació, parafrasejant Paul Claudel. Nogensmenys, necessitem setembre per restituir l’ordre.
Sessió: No iniciada
