Seguit de “sóc/és molt bipolar” un dels trastorns psicològics que possiblement més es mencionen és la “hipocondria”. L’ús vulgar que sovint es fa dels trastorns mentals, inclús dels greus, pot ferir la sensibilitat d’un professional de la psicologia i, imagina’t, de qui el pateix. Però avui tractem un tema clau en els darrers mesos: com diferenciem una preocupació normal per la salut d’un trastorn psicològic com la hipocondria o trastorn d’ansietat per malaltia.
“Sempre et preocupes per res, ets un hipocondríac”
Evidentment, és molt més que això, aquest trastorn es caracteritza per un immens excés de por i preocupació davant sofrir qualsevol problema de salut. De forma constant, les persones que pateixen el trastorn creuen haver contret la malaltia, mostrant-se hipervigilants i autodiagnosticadors. Tot i amb un professional de la salut qualificat dient-li que està “tot bé”, no es redueix el seu comportament obsessiu.
Una preocupació per la nostra salut dintre de la normalitat no entra en aquest cercle viciós de cercar informació a totes hores. S’acostuma a anar a un professional sanitari quan apareixen malestar i alguns símptomes concrets. La preocupació o por de la persona amb un estat de salut òptim s’experimentarà doncs, de forma puntual, basada en causes reals i possibles, i per tant de forma adaptativa.
Algunes persones poden pensar: “no serveix de res obsessionar-me, no puc fer res més que anar al professional de la salut”. I a la majoria de nosaltres, el fet de rebre un resultat tranquil·litzador i ser informats de no estar en risc ens servirà per recuperar la calma. Una persona amb hipocondria no ho deixa estar, segueix en estat d’alarma exagerada i buscant més opinions per a confirmar la seva gran por, paradoxalment. Sovint el diagnòstic de la hipocondria ve acompanyat d’altres trastorns, de tipus ansiogen o depressiu.
En la persona hipocondríaca les preocupacions apareixen de forma constant, durant almenys sis mesos i comportant alteracions en el funcionament de la persona en el seu dia a dia. Afecta les activitats quotidianes, la salut mental i física de la persona. Tenir por constantment els genera molta ansietat, canvis en l’estat d’ànim, palpitacions, tremolors, alta tensió arterial, cefalea… Cal tenir compte, sobretot perquè la persona amb aquest trastorn retroalimenta la seva por, no es guia pel que és real. Importa molt més el seu punt de vista que el de qualsevol expert i es corre el risc que segueixi el seu propi “tractament”.
L’atenció psicològica ha demostrat molta eficàcia, especialment la teràpia cognitivo-conductual. A les persones que pateixen aquest trastorn d’ansietat els hi pot anar molt bé per aprendre a gestionar les seves preocupacions sense haver de fer proves, rebre atenció mèdica i resultats d’anàlisis de forma diària. La reestructuració cognitiva pot ajudar a identificar els pensaments disfuncionals i replantejar la seva part de realitat.
La psicoteràpia és el tractament de primera elecció per la millora que suposa en l’estat de la persona en el seu dia a dia, a casa, a la feina, en les seves relacions. Pot reduir les absències, els comportaments a la recerca de la malaltia, així com pal·liar els trastorns associats com la depressió.
Que a partir d’ara ningú dels aquí lectors torni a utilitzar el terme hipocondríac en va no m’ho crec ni jo. Queda molt camí per fer, moltes confusions, errors i mal ús de termes psicològics a readaptar. En un món en què cada cop pesen més les paraules emprades i és de major necessitat cuidar la nostra salut mental.
Sessió: No iniciada
